GARGALLO, Pau, dins l'Expo Gargallo a la Lonja de Saragossa
He estat a Saragossa i he quedat embadalida amb aquest escultor, tant quan esculpeix de forma clàssica com quan ho fa d'acord amb les avantguardes del segle XX. Aquesta imatge mostra com encara que esculpeixi deixant molts buits, en abstracte, l'ombra de l'obra sembla la d'una escultura tradicional, i la ballarina té molta vida, expressivitat, només és molt marcada l'abstracció de la forma recta de la faldilla. Això deu voler dir segurament que l'esperit, l'art és el mateix, es presenti sota una forma o altra.
La focalització en fa veure les coses des d'un punt de mira o des d'un altre i extrure'n resultats i conclusions diferents.
ResponEliminaSemblen obres distintes!!!
Realment un comentari molt interessant!!!
L'ombra és bella, l'escultura és sublim.
ResponEliminaO potser ho he dit a l'inrevés?
ResponEliminaHo has dit bé, Jordi. Allò clàssic és el bell, allò abstracte es relaciona amb el sublim. Però és veritat que l'ombra també es relaciona amb l'abstracció, i la geometrització amb el classicisme. Tot es pot veure des de dos costats com a mínim.
ResponEliminaEls teus comentaris són com la sal!
Iris:
Fent justícia a l'obra (no sé si al comentari), com sempre.