ERLICH, Leandro, Les portes, dins "Al calor del pensamiento", Daros Latinamerica Collection
Si el teu tren va a Girona i en passa un de més bonic cap a Barcelona, no canviaràs pas de tren a última hora. Has de ser conseqüent amb les teves decisions. Quatre portes, totes insinuant molta llum. Ninguna és millor que ninguna altra, però s'ha d'escollir, a la vida, i fer com si l'elecció fos important, més enllà dels resultats.
I una vegada escollida, no ens podem queixar insistentmend, cal agafar la vida amb optimisme. Mentre l'optimista es lamenta del vent, l'optimista espera que canvie i el realista ajusta les veles.
ResponEliminaSiga quina siga la porta que escollim, el mar per on navigarem serà el mateix, no podem estar fent canvis capritxosos perquè en determinats moments, no ens agrade la direcció que pren.
Bufffff, quina filosofada t'he soltat!!! Perdona les meues cabòries!!!
Aghhhhhh volia dir el pesimiste es lamenta del vent
ResponEliminaAixò està molt bé, Helena, però tenim dret a equivocar-nos i a rectificar, perquè rectificar és de..gent que rectifica.
ResponEliminasalut, Bonals
Gregori: i anar fent mal pel món? Entenc què vols dir, de totes maneres. Només que quan escrius amb ploma ja saps que pots corregir ben poc.
ResponEliminaAra m'heu recordat aquells problemes dels trens que ens posaven a l'escola i ens deixaven ben desorientats.
ResponEliminaJoana: això d'ajuntar les veles amb el vent ho ha dit algú.
ResponEliminaJordi: tu sí que em deixes K.O. amb el teu comentari!