BALAGUER, Francesc Església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, s. XVII (Sitges)
Com a Improvisation 7 de, Kandinsky, també en aquesta fotografia tot allò terrenal, de color de fang, tendeix cap amunt: del primer pla al fons, el campanar, passant per les escales. Tots aquests elements contrasten amb el cel, alhora que s'hi apropen. Té la seva dificultat d'aconseguir de dir alguna cosa nova amb una imatge tan vista com la de l'Església de Sitges.
No m'hi casaria mai.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl meu estimat poble, des d'una perspectiva on no es pot veure la destrossa que hi estan fent.
ResponEliminaGràcies, Helena. Pobre Sitges! :(
No és pas la Catedral de Milà, però tampoc una ermita a la muntanya. És prou bonica. Jo no m'hi casaria perquè no crec en Déu ni en cap religió, ni en el canvi climàtic, ni en moltes coses que no vénen a tomb.
ResponEliminaT'entenc perfectament, Joana. Més que no entenc el Jordi.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDoncs has aconseguit una altra visió d'aquesta esglèsia...És bonica la seva ubicació, al costat del mar.
ResponEliminaSalutacions
Moltes gràcies, Lupe. Al costat del mar i amb la lluna al fons, molt petita.
ResponElimina