Unes mans plenes de sol

A esas viejas... dins Poesía y otras yerbas

L'única manera de tenir el sol a les mans és l'art, l'única manera que sobresurti dels núvols és la poesia.

Imatge dins el blog de MARTÍNEZ BARCIA, Manuel
Un embrujo de fuego

La lluna i el mar, imatge impossible com impossible és d'haver la lluna, com intangible és el seu reflex en l'art. Mig real, el que seria la forma, mig submergida de manera imaginària en el fons d'un poema.

JOSEPH Nuvolada dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Serralades a la terra, núvols opacs al cel. Només el sol que es pon sap quin element es vol fer passar per l'altre, o bé com tenir-los tots dos.

CEBOLLA, Mariano Far de la punta del fangar

Un desert que és com un mar, amb un far simbòlic, que no du enlloc, com ho sol fer la poesia. Perquè en comptes d'un vaixell hi ha el rastre d'un avió al cel, tot plegat és buit com un quadre abstracte.

Cartell pel 14è Festival de poesia de Sant Cugat

Poesia visual per il·lustrar el que és la poesia. Les plomes del que és eteri, a dalt. El butà que pesa, que podria explotar com el seu significat, més avall, amb una maneta de joguina, perquè la poesia es fa jugant. El paraigües que protegeix com els versos protegeixen de la duresa de la vida, la cadira i el barret que permeten de reposar d'ella també. I l'aixeta, aquell petit detall que permet de fer sorgir una interpretació. Tot plegat, una imatge construïda com un poema, de dalt a baix. Amb el rerefons tardoral, tan líric.

Sapa, Vietnam dins Las fotos más alucinantes

La inestabilitat d'un pont fet de cordes sembla necessària com la intuïció per abastar les branques de  la productivitat artística. Així com les gotes d'aigua van a parar al riu, les persones provem d'evitar-lo amb la sofisticació de la nostra inventiva.

[Avui aquest bloc fa quatre anys]