TÜRKER, Kaan Las fotos librosféricas dins Librosfera

Que en retenim, d'un llibre? Per molt que l'espolsem, sempre ens en quedaran passatges per assimilar. O per molt que en perdem detalls, sempre quedarà l'essència del llibre sobre el paper per a la posteritat. L'alfabetització informacional, un concepte molt actual, el de què en fem, de la informació.

Piano en el mar dins Laberinto de lluvia

L'art, mig del sol, la vida, mig de la lluna, la poesia. Mig submergit en l'existència, mig viatger en l'aire. Mig de l'artista, mig de l'intèrpret.

Lolita LAGARTO Hanni Lori  (Mortadel·la.Kat) dins píxel-accions

Tant en la vida com en l'art (el reflex), els núvols són la metàfora del que és més elevat. Blanc sobre negre, un contrast brutal entre cap i cos. El caràcter eteri del que correspon a l'intel·lecte. Un núvol que atreu més núvols.

THOMPSON, Kyle Speak up dins Fulva lux

Una imatge brutal. Que parla de quan la dona no pot parlar, sigui per un home, sigui per una dictadura que no li ho permet. És una imatge de Photoshop, sense sang, però amb el fil de color vermell. Una obra d'art sempre és una boca tancada que parla.

El fotògraf dins Ara mateix

Els núvols i l'efecte d'aquests núvols, les inundacions. La inspiració i l'efecte d'ella, la passió per l'art, en l'aigua que corre, que gairebé ho cobreix tot. La civilització, la raó, entre dues capes de natura, d'intuïció.

FREDERIC dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

És en els ulls de qui mira que resideixen la bellesa, els colors de l'arc de Sant Martí. Però en aquest cas, l'observadora és observada per l'objectiu de la càmera, que, per metonímia, és la del contemplador de la fotografia, en un joc de miralls. L'observador s'ennobleix, es fa una mica més savi, contemplant l'art.

Imatge dins Un embrujo de fuego

Com Miquel Àngel al Renaixement, a la Capella Sixtina. Però aquí no és Déu i l'home, sinó dues persones que gairebé es toquen, es comuniquen, gràcies a internet. Un món virtual ple de llum, es digui el que es digui per part dels qui no hi han entrat. I no ens referim a Facebook, sinó sobretot als blocs.

Umbrella dins Las fotos mas alucinantes

Blau cel, núvols, però pluja per enlloc. Potser és que el temporal s'ha quedat fora del paraigües. A vegades quan et protegeixen aconsegueixen aquest efecte, el de convertir el defectuós en bell.

Árboles dins Las fotos más alucinantes

L'amor partit entre el cel i la terra, entre els núvols i les arrels dels arbres. Amor que és del cos també, d'aquests sentits en forma d'espigues de color rosa. El núvol del sentiment rega l'arbre, però sol ser millor que no ho faci gaire.

Seduïts per l'art. Exposició dins CaixaFòrum

La primavera, la de les persones almenys, esclata en un sol instant, i neix morint, com els eufemismes. Aquesta estació de l'any surt en plena nit, en l'hivern, i per tant és envoltada de foscor, en contrast. Per això "April is the cruelest month" (T.S. Eliot), les llavors per néixer, per sortir a la superfície, han de patir, en un rebombori com el de la fotografia.

Imatge trobada a la xarxa

Per decrèpits que siguin els dos vellets de la imatge, per dins són encara plens de joia de viure, de ganes de crear, d'estimar.

MONCAT, Visions amagades..., dins el bloc Moncat

Les fulles de color blanc, que semblen heura, segurament que són perennes. Representarien allò propi de Parmènides, el que no canvia en les nostres vides. L'aigua que passa, en vermell, seria un símbol de tot el contrari, d'Heràclit. El riu que és i no és el mateix riu. Un contrast entre l'abstracció trobada en la natura, també les roques, i l'empatia que mostra l'aigua.