RIPOLL, Antònia Thusia
com a Crit dins Tens un racó dalt del món

No crido perquè la veu m'arribi lluny, sinó perquè m'entri endins.

Jesús Ma. Tibau

El tronc, l'essència, i les extermitats, l'accident. Com un bust amb el seu cap en contrast amb el cos de cintura en avall. Com el fons de la poesia, aquella arrel que prové del passat, davant la forma, que aniria de l'escorça a les fulles. Fulles que voldrien volar una mica abans de caure, verb utilitzat en anglès per parlar del fet d'enamorar-se. 

MARTA, Camins artesanals
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Amb debilitat per allò rústic, antic, artesà. Quan mirar el que trepitges no té connotacions negatives. Tocar de peus a terra, de manera noble. Semblant a trepitjar les rajoles de Gaudí al Passeig de Gràcia.Una superfície, a més, molla per la pluja, que la fa encara més sentimental. ¿Per què a voltes el que és bell no envelleix, per anys que passin?

Sol contra sòl

MARTA, Tardor 
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Fulles caigudes
que l'arbre recupera
per una estona
en el reflex de l'aigua,
decaïment que sura.

Pitlochry, Scotland in autumn dins The nicest picures

La tardor sol ser preciosa, com a estació de pas entre estiu i hivern. L'època de l'"edat roja", perquè se sol estimar més en aquest temps que no pas en tota la joventut. D'una manera plàcida, però profunda. Els colors càlids entremesclats amb els freds, una mena de lluita de la natura contra l'oblit de les fulles que cauen, contra les inclemències del temps.

El que queda del dia

Banc de tardor dins Relats en català

Restes de vida
vegetal, sobre fusta
cansada, morta.

VILASERRA, Llegint al parc dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

A qui escriu això, les ombres en fotografia sempre l'han captivat. I més encara si, com en aquest cas, l'ombra protagonista és lectora. El llibre, immaterial en essència, sembla que sigui fet del mateix que el lector, l'ànima del qual es nodreix de la lectura, de la mateixa manera que els espectadors es nodreixen amb la imatge.

JUANJO Sagrada Família
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

A vegades la vida és com les obres de la Sagrada Família, sembla que no arribis mai a port, sempre a mitges. Amb els senyals del progrés, de l'esforç, de la tècnica, ben visibles, sobre el cel ple de llum del futur. Bellesa en construcció, per alguns millor que acabada.

Imatge dins Un embrujo de fuego

Com Miquel Àngel al Renaixement, a la Capella Sixtina. Però aquí no és Déu i l'home, sinó dues persones que gairebé es toquen, es comuniquen, gràcies a internet. Un món virtual ple de llum, es digui el que es digui per part dels qui no hi han entrat. I no ens referim a Facebook, sinó sobretot als blocs.

LÁZARO, David, Eye to eye dins Buscando lo invisible

L'artista es retrata ell mateix en cada imatge. L'espectador, també, tansols troba el que hi porta en cada imatge. Aquesta fotografia aplega art i vida, natura i tècnica, creació i crítica. Quan l'intèrpret s'aproxima a la intenció original de l'obra, i li fa justícia.

NAVARRO, J, St. Feliu de Codines
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Maca és aquesta bandera remoguda pel vent, com maques són aquestes flors de colors semblants a ella. L'independentisme floreix, agradi o no, amb ombres o sol. I sempre oneja ben alt.