dilluns, 30 de gener del 2012
PORTA, Carles. Records que no s'esborren - Fuji Z1 dins Instants que m'acompanyen
Sort en tenim de la fotografia, de la poesia, que vénen a ser el mateix, una manera de retenir l'instant de felicitat, de conservar els records, de congelar-los. L'aigua en moviment, els esquitxos, allò més efímer, com l'alegria. En blanc i negre, ja que acostumem a relacionar els records amb les fotografies antigues.
Etiquetes de comentaris:
Blanc i negre,
Fotografia
dissabte, 28 de gener del 2012
MONFORT, Álex La fugida dins El xiuxiueig, Poesia Visual d'Àlex monfort
La fugida de la monotonia, de l'urbs, de tot allò contrari a l'art, la llibertat, tant de la figura vermella com de la verda. Creuant el mur, pujant pel camí de l'esforç, en parella.
divendres, 27 de gener del 2012
YEREGUI, Jorge L'illa . Illa Derborence, Lille 2009. Dins Alarcón Criado Galería
Per un costat, la natura dels arbres i la gespa contra el mur de ciment, empatia contra abstracció. Per l'altre, la imatge seccionada en quatre parts, una manera de fer-la abstracta també. Com les estrofes en un poema, que, com la rima, ajuden a comunicar el que es vol. En l'última part no hi ha cap arbre, només l'ombra d'un arbre: és quan l'obra sol dir més sense dir-ho, a la conclusió.
Per un costat, la natura dels arbres i la gespa contra el mur de ciment, empatia contra abstracció. Per l'altre, la imatge seccionada en quatre parts, una manera de fer-la abstracta també. Com les estrofes en un poema, que, com la rima, ajuden a comunicar el que es vol. En l'última part no hi ha cap arbre, només l'ombra d'un arbre: és quan l'obra sol dir més sense dir-ho, a la conclusió.
dimecres, 25 de gener del 2012
RODÓ, Joan L'estany dins Joan Rodó / Fotografia 2 Virats i Panoràmiques
La parella d'arbres que simbolitzaria la relació amorosa, reflectida en l'aigua de l'estany seria com la vida reflectida en l'art. Tot simètric, menys per l'arbre de la dreta. Bellesa a dalt, bellesa a sota. Nitidesa en els arbres, tremolor en el seu reflex, la imperfecció pròpia de l'art.
Etiquetes de comentaris:
Blanc i negre,
Fotografia
dilluns, 23 de gener del 2012
MONFORT, Àlex, l'ALIENACIÓ del PARTIT. Dins El xiuxiueig Poesia visual d'Àlex Monfort
La lluita del proletariat, l'últim de la fila, a primera divisió. El proletariat a la porteria, provant d'aturar un gol, la producció i la transformació al centre, la lluita de classes a punt de marcar. No es tracta de l'alineació, sinó de l'alienació dels treballadors obrers. Un poema visual tan original que ell mateix és un gol.
dissabte, 21 de gener del 2012
MONFORT, Àlex Treballadora, dins Poesia Visual d'Àlex Monfort
La "treballadora", amb llaços de nena liles, sobre un fons negre: com una nena massa innocent, la dona s'ha alliberat lligant-se més encara al món laboral que mai.
dijous, 19 de gener del 2012
RODÓ i GALIANA, Joan Amb l'aigua al coll dins Joan Rodó Fotografia 2 Virats i panoràmiques
La crisi actual deu ser per a molts una situació com aquesta. No pots respirar, però encara veus on vols anar, no perds el nord, la bellesa, però sí la vida.
dimecres, 18 de gener del 2012
MONFORT, Àlex El dia que contrataquin, dins El xiuxiueig. Poesia visual d'Àlex Monfort
És una imatge ecològica i més. El dia que les escombraries contrataquin, es revengin de tot el mal que fem a la terra, serà com un esclat de pólvora. El dia que el tercer món esclati, que la cara lletja del món es revolti, preparem-nos.
dimarts, 17 de gener del 2012
MONFORT, Àlex. Globus dins El xiuxiueig Poesia visual d'Àlex Monfort
Com a mínim hi ha dos contrasts en aquesta imatge tan brillant: les rajoles del terra, fredes i rectangulars, contra la tapa de clavegueres tan rodona, per un costat. Per l'altre, la identificació del cercle de metall amb un globus, metàfora molt ben trobada perquè una claveguera és tot el contrari del que vola, és el més baix i brut, i per tant s'hi escau la idea (dicordia concors/concordia discors).
dilluns, 16 de gener del 2012
MONFORT, Àlex Èxit? Dins El xiuxiueig Poesia visual dÀlex Monfort
Els diners no donen la felicitat, però hi ajuden. Potser no és la sortida, però sí una sortida. En comptes de 100 euros haurien d'haver sigut 500, però. El verd hi ajuda, color de l'esperança. L'EXIT de sortida en anglès, l'ÈXIT de triomf en català.
diumenge, 15 de gener del 2012
FREIRE, Martín dins Alarcón Criado Galería
El contrast, el blanc i negre, és l'essència de l'art abstracte. Aquestes fulles d'afaitar enormes, entrecreuades, una dins l'altra, presentarien aquest contrast. En aquest cas, l'anar pel fil del ganivet ho és l'anar pel mig de la fulla. És una imatge que feriria i seria estètica alhora, com sol passar.
dissabte, 14 de gener del 2012
GUERRERO, José. Hotel, Alquífe, Granada, 2007 Dins Alarcón Criado Galería
Un rètol d'un antic hotel: el que identifica un lloc per acollir les persones, per resguardar-les de la intempèrie, deixat anar a l'aire lliure, fent-se malbé ell mateix. La pluja i el sol ho erosionen tot, la vida també. "Fa fred pels estels", diu Llach, és el que passa si fuigs de les convencions i vols sobreviure fora.
Un rètol d'un antic hotel: el que identifica un lloc per acollir les persones, per resguardar-les de la intempèrie, deixat anar a l'aire lliure, fent-se malbé ell mateix. La pluja i el sol ho erosionen tot, la vida també. "Fa fred pels estels", diu Llach, és el que passa si fuigs de les convencions i vols sobreviure fora.
divendres, 13 de gener del 2012
Juan José Valencia & Lena Peñate Spicer. Dins Galería Alarcón Criado (Full Art), Sevilla
El desordre i l'ordre dels llibres en una prestatgeria de biblioteca. Colors i mides diferents, però amb la seva signatura classificadora. La vida també és feta d'aquesta manera, segons Valéry: "Dos perills no deixen d'amenaçar el món: l'ordre i el desordre" (dins el Rodamots d'avui).
dijous, 12 de gener del 2012
MELIS, Adrian, dins ADN Galeria
La carretera, el camí a seguir, sí, però les indicacions per saber on anem. Per altra banda, l'important és el camí, no la meta, diuen. Encara que amb el temps enterbolit, continuem endavant.
dimecres, 11 de gener del 2012
ESKINJA, Igor. Dins ADN galeria
L'art, una explosió a dalt de tot del pedestal (el més elevat), el llamp de la creació, l'alliberament en l'obra, una taca que deixa emprempta, la bellesa d'allò expressionista, el contrast amb la realitat, l'abstracció no geomètrica. Fa pensar.
dimarts, 10 de gener del 2012
ESKINJA, Igor dins ADN Galeria
"És quan dormo que hi veig clar", és la foscor que parla, el misteri que diu alguna cosa. I una cosa brillant com aquesta bafarada blanca. On menys t'ho esperes trobes la inspiració, o sigui, en un lloc tètric com aquest, quan et trobes submergit en una mena de caverna de Plató, i en vols sortir amb la poesia.
diumenge, 8 de gener del 2012
SOLÉ, Alert, dins Bloc Albert Solé
Una idea senzilla, però efectiva: la posta del sol sempre tan romàntica, entre els terrats plens d'antenes de televisió i de grues tan prosaiques, tot i tractar-se d'una vista de Sitges, lloc pintoresc. Em recorda un poema de Margarit:
Retorn
La lluna aporta el seu prestigi antic
a aquest petit abocador apartat,
clausurat, i que mira vers la vall
on, llunyans, parpellegen alguns pobles.
Quan veníem de nit a llençar escombraries
ens quedàvem a veure el firmament.
Sota la lluna, el vell abocador
ara és cobert de romaní i espígol:
hi ha una remor de bèsties creuant el sotabosc,
mussols enlluernats pels fars de cotxe.
Però no té ja aquella força
de quan ens hi quedàvem a mirar,
voltats d'escombraries, les estrelles.
MARGARIT, Joan Misteriosament feliç
dissabte, 7 de gener del 2012
Coberta del poemari de Joana Navarro, Esqueixos
En aquesta coberta hi hauria dues idees paral·leles: per un costat una espelma minúscula davant de la llum del sol, que, encara que el sol es pongui, seria una cosa molt petita davant d'una incommesurablement més gran. Per l'altre, unes pedres erosionades, que serien fetes de la mateixa matèria que els minúsculs grans d'arena, una altra cosa molt petita davant una altra substancialment més gran. Allò petit pot semblar gran o petit depèn de com es miri, de la mateixa manera que les persones humanes ho som en el sentit positiu i el negatiu alhora, d'humanes. La paraula "esqueixos" la Joana l'ha agafat en el sentit de coses petites, justament, com ho són les "tankes" que conté el poemari. Jo he llegit el llibre i, per cert, aquesta portada se li escau en bellesa i lirisme.
Etiquetes de comentaris:
Disseny gràfic
divendres, 6 de gener del 2012
PEPPER, Steve. Dins el bloc Adverbia
Aquest solapament entre l'arbre i la muntanya, entre el primer pla i el rerefons, és molt aconseguit. Les branques de l'arbre tendeixen cap amunt, com la muntanya il·luminada pel sol. Entre allò petit, l'arbre, i l'immens. Mens agitat molem, amb aquesta imatge el fotògraf ha aconseguit de dir alguna cosa, de "moure" la muntanya.
Etiquetes de comentaris:
Fotografia
dijous, 5 de gener del 2012
BENCHAMMA, Abdelkader. Dins l'exposició Signal Faible, 2011, ADN galeria
La fusta, un material dens, sec i orgànic, trencada a bocins igual que un vidre, material cristal·lí. Allò rústic sembla fred i modern en la manera de trencar-se, en definitiva. Tot alhora, el que només és possible en l'art.
Etiquetes de comentaris:
muntatges
dimecres, 4 de gener del 2012
BENCHAMMA, Abdelkader. Dibuix mural a Printemps de Toulouse, 2009. Dins ADN galeria
D'on ve una revolució, l'enamorament, la inspiració: d'allò més elevat, de l'emoció, del llamp, com en l'esclat de llum congelada en aquesta instal·lació. Després pot acabar deteriorant-se, invalidant-se la noblesa inicial, com ha passat a Rússia el segle XX.
dimarts, 3 de gener del 2012
MERINO, Eugenio. Dins ADN Galeria
La ironia d'aquesta imatge és brutal. Les lletres pròpies d'un anunci, "Happy meal" (àpat feliç), en ple cor de l'Àfrica que pateix fam. I en el color groc de l'or, del materialisme, per tenir més força la ironia. Cada cop que tenim un "àpat feliç" hauríem de recordar-nos de la impotència dels altres.
diumenge, 1 de gener del 2012
GEERS, Kendell. Dins l'exposició Hellraiser, a ADN Galeria
Aquesta rosa emergint d'una pedra escultòrica: com de l'hivern en sorgirà la primavera, tots els gèrmens amagats d'allò que sembla estèril.
Etiquetes de comentaris:
Poesia Visual
Subscriure's a:
Missatges (Atom)