MOLDER, Jorge s/t 1986 dins Fundació Foto Colectània

La línia que separa l'ànima del cos no sol ser visible més que metafòricament, com en aquesta imatge. De fet l'ànima també és una imatge, jo no hi crec, que tinguem una ànima, som tot cos, amb unes quantes espurnes de bellesa.

VIOQUE, Luís dins Fundació Foto Colectània

La vida és feta de senyals que indiquen el camí. Una feina en porta una altra, un clau en treu un altre, a l'horitzó sempre hi trobem una nova senyal.

VIOQUE, Luís Es Grau 2000

El que contempla i el que es llança, l'home d'acció i el pensador de Rodin. Jo crec que tothom hauria de ser un lletraferit, perquè a mi em fa molt feliç.

VIOQUE, Luis Madrid 2000, dins Fundació Foto Colectània

Una ciutat vista des de dalt suggereix el sublim. A més, en aquesta imatge hi ha el contrast entre uns edificis i els altres, il·luminats o enfosquits pels núvols de dalt. Allò terrenal té una relació directa amb allò abstracte, sigui per deducció o per inducció.

CASTELLO-LOPES, Gérard

No hi ha aigua apassionada que pugui amb la roca de la raó. Les modes passen, queda allò clàssic. "La veritat compta, la veritat ha de comptar", deia Forster.

CRAMÉS, Vari dins "Fundació Foto Colectània"

La barca que t'ha de salvar és sempre entre la boira. La idea artística sempre és i ha de ser envoltada d'un mínim de misteri, com l'amor. Les persones necessitem temps i contrast per veure-hi clar.

CASTELLO-LOPES, Gérard, Lisboa, 1956 dins Fundació Foto Colectània

Què deixa més rastre en un carrer, la mesura humana de les formiguetes que avancen d'una en una, o bé la velocitat dels cotxes que no consten gairebé per enlloc. En el primer cas, és l'activitat que porta a algun lloc, ja que la inspiració és germana del treball quotidià, segons Baudelaire.

LEMOS, Fernando, Llum obstinada, dins la col·lecció Fundació Foto Colectanea

L'optimisme contingut d'aquesta fotografia m'agrada molt. Per fosca que sigui l'habitació on vius, si a fora toca el sol, la llum maldarà per entrar per totes les escletxes.

GALÁN SERRANO, Julia

Aquesta imatge no és precisament estètica. La bellesa és en el que diu. La cara, l'espill de l'ànima, és feta de fulles de verdura perquè és en contrast amb el reste del cos, que seria la carn. És com si allò espiritual fos vegetarià, metafòricament. Però en el fons cos i cervell són al capdavall el mateix, són fets de la mateixa matèria.