Bon any nou 2026!

Felicitació meva

Cercant de fer una postal original se m'ha ocorregut de jugar amb la paraula "cap" que s'utilitza de manera metafòrica per parlar de la celebració del nou any, tant com la part rodona de dalt d'una agulla "de cap". La imatge que he fet servir és la d'una agulla amb la part rodona feta de color vermellós, que lliga tant amb la decoració amb boles vermelles que es fa servir per Nadal. Una carambola, la que en el joc del billar també es fa amb boles de colors. L'agulla disposada de forma horitzontal també parlaria de la voluntat d'anar envavant en el nou any, així com el final en punxa indicaria que des del principi l'any neix morint. Com que algú m'ha demanat què havia volgut dir amb aquest disseny/poema visual, ho faig aquí.

Signe d'admiració

                           

Disseny gràfic per al 24è Festival de Poesia Sant Cugat 2024

Tot i que diuen que el grafisme no és art,

que els dissenyadors són Marilyn,

i que no poden fer d'Ofèlia,

però sí d'ells mateixos,

crec que la millor idea 

ve a ser com fer diana,

dir el màxim de coses

amb el mínim d'elements,

com ho sol fer la poesia.

És per això que jo estimo

el que dic amb com ho dic

per igual, i no sabria

escollir salomònicament

entre les dues vessants.

Que l'important de debò

és que hi passi alguna cosa,

en el que t'arriba al cor.

Els meus dos talents

Un disseny del logotip del nom del perfum que parlaria de com en un poema hi ha elements que tendeixen cap amunt, la poesia en ella mateixa, com l'accent circumflex que s'ha afegit a la lletra e, per referència al de la marca Lancôme (que rima amb "Poème", el que solen fer els poemes, rimar). Alhora, que el que seria a baix, els peus del poema, la mètrica, estarien simbolitzats per la lletra o que baixa. Una ubicació que també podria fer referència al fons del poema, mentre que la forma seria representada per l'accent circumflex, la forma a dalt de tot.

Per deformació amateur, gairebé professional, aquest perfum que m'han regalat em fa especial il·lusió. Amb aquesta entrada vull fer referència al fet que el disseny gràfic i la poesia m'omplen molt. A banda de la interpretació. Amb el perfum com a metàfora de l'essència darrere l'obra.  

Imatge dels
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Aquest imagotip m'agrada especialment, perquè comunicaria dues coses alhora, la direcció d'anar i tornar d'un tren, i les quatre barres de la bandera catalana, idea més difícil de detectar, però molt i molt ben trobada. Amb bellesa, com ho pretén sempre aquest bloc.

Aquestes són les dues entrades que he penjat últimament a Nervi.


Disseny gràfic "artístic" versus disseny gràfic compromès (I)

Disseny gràfic "artístic" versus disseny gràfic compromès (II)

MORROS, Martí, Cartell
per a la tardoral poètica 2013

Una tardoral sempre al capvespre, de nit. Una nit que és l'espai propi de la poesia, generalment, al costat de la prosa que se sol identificar amb el dia. Les pautes musicals, perquè la poesia sol ser lírica. I "IL·LUSIÓ" escrit amb lletres borroses, sense accent, la part més ben trobada i original d'aquest cartell. Perquè són borroses com les de la verificació per demostrar "que no ets un robot", que es troba en fer un comentari en un bloc la majoria de les vegades. I els que participem en aquesta tardoral som blocaires. Molt bona nota per aquest cartell.

PERET, i ALEU, Franc Cartes Barcelona
dins l'exposició El somni

El foc del cànon

l'atien les persones

fràgils, sensibles,

que cremen com branquetes.

Troncs clàssics, per després.

El signe d'infinit, d'eternitat, el que voldria tot artista per a ell. Només els que són al cànon, generalment, ho podrien aconseguir (d'aquí tres mil anys es parlarà de Shakespeare?). Notes més grans, notes més petites, giren i giren, i canvien de posició a vegades també. El cànon és en moviment, i no el pot acaparar cap Harold Bloom, que sempre escombra cap a casa.

PERET, i ALEU, Franc, Cartes Barcelona
dins l'exposició El somni

L'art és com una joia, que és en una capsa com una perla dins una ostra, i alhora no és material com ho és l'or, o un diamant. L'art és com un núvol abstracte, que no es pot tocar, però hi és sempre com la poesia és sempre darrere d'un poema. Aquest disseny és art, perquè diu alguna cosa de l'art.

Basta dins Un embrujo de fuego

Un poema, un llibre, haurien de ser sempre com un cop de puny a la nostra consciència. Tant en l'anomenada "poesia social", com en la més lírica, s'ha de mossegar el lector, així ho han dit alguns escriptors. I són sobreres les paraules davant d'aquesta imatge.

Les figures literàries en l'art

He fet una nova entrada a Nervi. Espero que us agradi.



Cartell de la Marató de TV3 d'aquest any

Després d'una coma, sempre hi ve alguna paraula més, imatge de com la vida pot continuar després del càncer. Un bon disseny, genial, diu molt amb molt poc, com ho sol fer sempre la publicitat de la Marató.

Coberta del poemari de Joana Navarro, Esqueixos

En aquesta coberta hi hauria dues idees paral·leles: per un costat una espelma minúscula davant de la llum del sol, que, encara que el sol es pongui, seria una cosa molt petita davant d'una incommesurablement més gran. Per l'altre, unes pedres erosionades, que serien fetes de la  mateixa matèria que els minúsculs grans d'arena, una altra cosa molt petita davant una altra substancialment més gran. Allò petit pot semblar gran o petit depèn de com es miri, de la mateixa manera que les persones humanes ho som en el sentit positiu i el negatiu alhora, d'humanes. La paraula "esqueixos" la Joana l'ha agafat en el sentit de coses petites, justament, com ho són les "tankes" que conté el poemari. Jo he llegit el llibre i, per cert, aquesta portada se li escau en bellesa i lirisme.

MATEU, Joan, Cartell per a les Fires de Sant Narcís de Girona 2011



Aquest cartell fa dies que genera comentaris al bloc garbí24. Jo vull dir-hi la meva, d'entrada que m'ha agradat. Perquè després diguin que els dissenyadors o publicistes no són artistes. La semblança entre la rentadora atrotinada i la Catedral de Girona, tan antiga, és molt ben trobada, justament perquè d'entrada no tenen res a veure (discordia concors, concordia discors). L'ocell que s'escapa del campanar-gàbia també és una imatge molt forta: segurament la del dissenyador que ha tingut la idea, amb la qual s'ha alliberat, i no pas gratuïtament, en la part més elevada de la imatge. Les fires són una activitat que allibera de la quotidianeïtat. Molts es queixen que la imatge no recorda gens la catedral de Girona: és que cal tenir imaginació per interpretar allò que mostra el món al mateix temps que l'amaga.

MARSÀ, Mont, fotografia feta per Jordi Garcia per a KUNSTE DESIGN STUDIO, imatge de l'11è Festival de poesia de Sant Cugat

Les paraules soles són eixutes, són prosa, necessiten la hidratació, a comptagotes fins i tot, de la poesia. També la hidratació de la interpretació. La poesia que és una cosa atractiva com un gelat. Com l'entrada número 300 que és aquesta.

SVENSSON, Patrik Cartell conceptual de la pel·lícula Karate Kid, trobat dins el bloc Cinema en cartells

Un disseny hauria de ser la idea "més senzilla, directa, original i efectiva possible", he llegit alguna vegada. Aquest sembla el cas d'aquesta imatge, en desacord amb el cartell original, amb la despesa de mitjans innecessària de la majoria de cartells de Hollywood. Estic completament del costat de l'abstracció, de la senzillesa, fins del sublim que deia Jordi Dorca en una altra entrada.

Imatge del LIBER 2007 a Barcelona

Avui el meu comentari sobra, de tan el·loqüent com és la imatge. En aquest bloc parlo sovint de llibres, la meva passió, i en aquesta imatge s'hi veu reflectit que els llibres s'estimen i serveixen per estimar alhora, a través d'ells.

ZAFORTEZA, Javier Incógnita, 2001

Els molt puritans opinen que la tipografia, en disseny, no hauria d'alterar les grafies originals. Però aquesta imatge tan directa i alhora tan suggerent em sembla que no es mereix de ser jutjada malament. La incògnita, el misteri, és important, i aquesta imatge ho il·lustra com a bona idea poètica que és.

MENCHERO, Meritxell de l'Escola d'art i disseny Serra i Abella

La primera, la més elevada de les lletres de l'abecedari, en tots els colors, en totes les formes: sans serif, pal sec, i romana alhora; amb forma angular o corba. La felicitat de tenir-ho tot alhora.

JOVÉ, Sílvia dins l'exposició En curs, de l'Escola d'Art i Superior de disseny Serra i Abella

Generalment és admès (ho dic amb l'estil Jane Austen), que "Menys és més" i que "Més és a dalt, menys és a baix". Aquestes dues màximes es veuen reflectides en aquesta obra. La X de sota (negativa) es capgira tot esdevenint el signe + de dalt (positiu). Justament aquest disseny diu el màxim amb el mínim, i transforma la realitat per millorar-la.

Logotip de L'actual

L'últim disseny de L'actual és molt millor que l'anterior. Les dues A inclinades em suggereixen dos ulls, perquè es tracta de les visions personals dels seus articulistes. A més de funcionar, és un logotip molt estètic.