dimecres, 7 d’agost de 2013

Basta dins Un embrujo de fuego

Un poema, un llibre, haurien de ser sempre com un cop de puny a la nostra consciència. Tant en l'anomenada "poesia social", com en la més lírica, s'ha de mossegar el lector, així ho han dit alguns escriptors. I són sobreres les paraules davant d'aquesta imatge.

11 comentaris:

  1. I tant !!,,son sobreres les paraules..no se d´on treus aquetes imatges tant sorprenents Helena.
    Aquesta mateix , un bon cop de puny a ments tancades i carques.
    Tot un poema aquet puny ,apretat amb força i rabia davant les nostres barreres que ens tenen adormits i perucs.
    Salut Helena

    ResponSuprimeix
  2. També ja un altra lectura,,,;cada vegada que obrim un diari, ens donen un cop d puny al mitg de la cara a tota la població amb les seves decisións.
    Bona tarda Helena

    ResponSuprimeix
  3. Rosalia,
    ja ets coautora d'aquest bloc! Molt bones les teves interpretacions! Les imatges són gairebé sempre tretes d'altres blocs. És un peix que es mossega la cua.

    ResponSuprimeix
  4. La força de les paraules, molt potent la imatge!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Molt ben vist, Sílvia! Les imatges i les paraules van de costat, generalment.

      Suprimeix
  5. La imatge i les teves paraules són molt potents. També això es pot pervertir i hi ha autors que busquen violentar sense cap motiu ni contingut, simplement perquè els sembla que "un bon autor actual" és provocatiu.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Consol,
      Gràcies, Kafka deia que s'exagera per arribar al lector, a mi tampoc m'agraden les provocacions gratuïtes.

      Suprimeix
  6. El millor és que no ho esperes, el cop és més fort i l'efecte més gran!

    Bona tarda Helena.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Pere,
      sorprendre i convèncer, ha de fer l'escriptor segons Forster.

      Suprimeix
  7. Ui, ui, jo no vull que em mosseguin les paraules, prefereixo les que m'acaricien, i les que em transmeten tendresa...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tot són punts de vista, M. Roser! A mi també em sedueix moltíssim més més la dolçor que la força, és veritat.

      Suprimeix