Arco iris dins Las fotos más alucinantes

El terra moll de la pluja que ja ha passat. La línia contínua, fins que deixa de ser-ho i pots optar per passar d'un cantó a l'altre de la carretera. De l'obac al solell. Dels núvols al cel net. Un cel nítid com per efecte d'un neteja-parabrises, el de l'arc de Sant Martí. Els dos costats de la realitat que hem de trepitjar constantment, cercant la felicitat.

FUSTER, Rafael Vide coite (Vida en suspens)
dins la galeria Art Nueve

La vida com a paper de craft rebregat, imperfecte, però suspès entre el terra i el sostre, una oportunitat per aconseguir els nostres somnis que és la nostra existència, més enllà de l'"usar i llençar".

PLA MONTFERRER, Enric
Nadala 2012 dins el bloc Enric Pla Montferrer escultor i forjador

Un cor situat a l'alçada i el costat on es troba el cor en una persona. Que partint en dos la duresa del metall, la vida, reconcilia els dos costats en l'art. Com ho fa la calidesa espiritual del Nadal.

Jo també us desitjo bon Nadal i bon any nou!



Imatge d'una marca de bosses

Com es pot dir tant amb tan poc. La boca i l'ull de l'ànec, és un joc amb la tipografia, un logotip, o bé un imagotip directament? És com confondre els gèneres literaris, propi de genis. A més, podria tractar-se del dibuix d'una bossa. Això és disseny italià. Jo tinc debilitat per aquest tipus de grafisme, per allò "bo, bell i veritable", al costat del "correcte, bonic i adequat", que deia Forster.



Pez saltando Dins Las fotos mas alucinantes

D'un got a la peixera. Poques vegades hi ha alternativa com aquí per ser feliç. L'alternativa de l'art -la segona residència de l'amor, ve a dir un poema- encara que representi un esforç en solitud.

MAI ÉS IGUAL. Un vent de la Rosa dins Viusual Bàsic

Hi ha dos sols en aquesta imatge, el real i el reflectit en el mar. Els dos sols sempre transcendeixen, en el cel i en la terra, a través de la barana que és com l'obra deixant passar la llum de l'art, o el vent gregal.



HORNIG, Sabine. Three part Easiness, 2009
Galeria Cristina Guerra

El temps ens lliga, ens encapsula, és compartimentat. Però alhora és flexible, obert, transparent. Normalment és en l'art que el temps es fa elàstic, que transcendeix la realitat.

COBO, José. Obra dins la galeria Arnés & Röpke de Madrid

Nens jugant, nens provant d'enfilar-se, de fer-se grans. Però un que baixa del sostre, és el que no vol ser gran, com Peter Pan. Més no sempre és amunt, ni s'identifica amb el progrés.



Cartell de la Marató de TV3 d'aquest any

Després d'una coma, sempre hi ve alguna paraula més, imatge de com la vida pot continuar després del càncer. Un bon disseny, genial, diu molt amb molt poc, com ho sol fer sempre la publicitat de la Marató.

NOGUÉ, Helena Díptic de la doble tardor
dins Color membrillo

La decadència de la tardor, carregada de bellesa. De lluny i en primer pla, en la prosa i en la poesia. Amb l'ombra artificial, pintada a la paret, del que ha estat l'arbre a la primavera. L'art, que la fa perdurar.

XIFRA, Jaume. Chaise de salon d'art, 1974
Dins la Fundació Suñol, BCN

Això seria l'abstracció, el contrari de l'empatia. Com en un camp de concentració, a vegades la vida es fa tan difícil com de reposar en una cadira com aquesta.

FRANQUET, Núria
dins núria Franquet fotografia

Una fulla seca que no es decideix a creuar la reixa que separa el món interior de l'exterior. Una reixa molt protegida, amb punxes i tot. Però que no poden evitar que hi passi el vent de la poesia, l'art emboirat.

Dins el bloc Dilated Pupils

Els ocells de l'aprovat, a baix. Els dos solitaris de l'excel·lent, a dalt, amb les ales en moviment, perquè en aquestes altures no hi ha estabilitat. Un dia gris, boirós, però ple de bellesa, i amb els arbres del fons que sembla que també volen elevar-se.

GÓMEZ, Rodrigo. Riu Arno-Florència, Itàlia
dins el bloc Rodrigo Gómez

Un quadre abstracte que seria el fet dels reflexos en la superfície de l'aigua. Tota obra d'art és feta de superfície i profunditat, tota imatge amaga vida en el seu interior, darrere la bellesa captivadora.

CLARAMUNT, Lluís. Estació del Nord 1984
Exposició El viatge vertical dins el MACBA

Uns trens arriben, d'altres se'n van. La solitud impera sempre, la foscor també. Però no sempre s'és més feliç dalt del tren.



HALONEN, Pekka. Children reading 1916
dins Google Art Project

Noies llegint concentrades, llum que entra per la finestra i es reflecteix en els llibres, llibres que són llum en ells mateixos, que s'acostumen a considerar representació de la dignitat. Que guien les noies en l'adolescència, edat difícil. És la bellesa de la joventut en una pintura molt maca.

MONFORT, Àlex El compàs de la ballarina...
dins El xiuxiueig. Poesia Visual d'àlex Monfort

Un peu del compàs fix, clavat al terra, l'ofici. L'altre, el de l'artista, la vocació, que es mou al voltant de l'ofici, amb més llibertat, però limitat a girar en cercle. Bellesa i utilitat, enamorament i amor, independentisme i nacionalisme.

CASABLAVA dins el bloc CasaBlava

Els arbres creixen i creixen, però les branques d'un costat i l'altre del carrer poques vegades arriben a tocar-se, tot fent un pont. Dretes i esquerres tristament irreconciliables, amors d'igual a igual impossibles.

Publicitat d'empresa per a la conservació d'imatges
Fotos en conserva dins Foto Connexió

Els records són bells de conservar, però s'ha d'anar amb compte, et pots tallar en obrir la llauna, et pots tacar, o pots distorsionar el que hi ha dins la llauna en treure-ho. Els records, però, sorgeixen de l'inconscient de la llauna per fer-te voler anar a la recerca del temps perdut. Diuen que és millor de tenir alguna cosa per enyorar que no pas no enyorar res.

LÁZARO, David. Gol... o no.
Dins Buscando lo Invisible

Com fer basquet amb la lluna. Cal elevar-se molt per atrapar-la, encara que sigui simbòlicament. És en la posta que la xarxa i l'astre es poden mostrar alhora. Aquesta imatge és com tenir la lluna en un cove, en definitiva. La tècnica a vegades ho permet, tant o més que el sentiment.

RODÓ, Joan. Vida entre reixes
Dins Macrofotografia i d'altres

Hi ha qui troba que les fulles seques al terra embruten com si fossin papers. Qui veu lleig que una fulla sobresurti com pot d'una estructura metàl·lica, una presó de la natura. Però és que allò espontani i genuí, la poesia, sempre acaba fent-se lloc per sobre de la monotonia. Fins i tot a les acaballes.

A Las fotos más alucinantes

El ball allibera, per això el prohibeixen en les dictadures. Encara que la figura és negra, el fons és ple de llums de color que transmeten calidesa i optimisme. Llums abstractes com a rerefons a una figura que també és abstracta, tot i ser figurativa a l'estil Arthur Rackham. Tant de bo ens alliberéssim amb aquest bon humor de tots els nostres atavismes.

Per a Relats conjunts

-La literatura fa net, relaxa i nutreix el cervell. És bo d'estar colgat de llibres, com d'escuma, de tant en tant- pensava després d'esforçar-me a trobar aquell exemplar de Pessoa que he rellegit tants cops.



LÁZARO, David. A contracorriente...
Dins Buscando lo invisible

Al destí agraeixo d'haver començat la casa per la teulada, fer poesia, ser catalana, i comptar amb  la nit, la pluja i la tardor. Aquest girasol no es deixa capgirar pas.



GELATS, Laura Excavant els segles
dins Fotografies by Laura Gelats

A vegades el present es presenta de manera barroera, no perdona res. Fins i tot amb senyals fluorescents que contrasten amb les ruïnes. Amb els senyals d'habitabilitat que romanen a les parets, a banda de les pintades que hi han fet. Un passat massa mutilat, que es vol projectar en el futur malgrat tot.





Els pilars de la Generalitat
Dins LA VANGUARDIA del 10 de novembre del 2012

La llum del sol toca sobre els pilars de la porta de la Generalitat, una llum que fa visible alhora l'ombra dels fanals de la nit. Unes ombres que planen sobre el nostre futur, però que no acaben amb el nostre optimisme, el nostre equilibri tan subtil com arrelat. 

Dins Las fotos más alucinantes

L'art és el principi, l'arrel de tot, s'anticipa a la vida, que diu Janer Manila. Alhora, quan una relació s'acaba, el seu record continua en l'art. La vida que mor continua en l'obra de la persona que la vivia. L'art és un etern recomençar.

Mètrica

260è joc literari de Jesús Ma. Tibau

Un tres de set
com un tres de catorze.
Els peus fan pinya.

BALAGUER, Francesc

Mt Rundle & lake Vermilion (PN Banff) ago 07' Canadà PN BANF
dins Balaphoto

Alçada de la muntanya, superfície de l'aigua, i profunditat de l'aigua. Una superfície que reflecteix l'alçada de la muntanya, com si la profunditat es relacionés amb l'elevació, com si el suspens es projectés en l'excel·lència a la llarga. Mai s'ha de desistir.

TRAVERIA, Miquel. Sunset on Moknstown's dins
Imatges i sensacions

El futur dels núvols, a dalt, reflectit en el passat de les llambordes, a baix. Perquè la nostàlgia i l'esperança van unides més enllà del nostre present en forma d'horitzó. També podria ser la nostra ànima que provaria de reflectir-se al bassal, de fer-se humana.



MAN RAY


És precisament amb els ulls tancats que la protagonista de la fotografia es pot posar a l'alçada de la màscara africana, essent ella tan clàssica com és. Només des de la foscor, des de la lucidesa que proporciona aquesta foscor, es pot provar d'entendre l'art primitiu recuperat el segle XX.



SIMÓ, Fran. Iluminada dins De camino a ninguna parte

Una noia jove, maca, rossa, il·luminada pel sol. Però amb l'abstracció a la mirada, als llavis. La rebel·lió sense causa.



Sexo. Dins Las fotos mas alucinantes

Tant de bo el sexe, l'amor, sempre fos així. Una relació d'igual a igual, en la qual els dos amants alhora es consumeixen. Per altra banda, el simbolisme d'aquesta foto és molt clar, el foc dels llumins no dura gaire, exactament com no dura la passió física. I els llumins pràcticament no es reciclen, cal encendre'n de nous cada vegada. Cal renovar-se constantment, som així de fràgils, de dependents.



TALAIA. Postals de tardor dins Talaia

Llum de tardor. És una decadència amb una certa claror. Entre el negre de fons, l'hivern proper, i les fulles desenfocades, abstractes, les darreres il·lusions de la vida. El que és el futur més proper.

ESPARZA, Gilberto. "mrñ", 2007

La tècnica convertida en art. Els cables de color, com les artèries, i el motor com el cor. La vida sobre el fons negre de l'art. Un garbuix, com ho indica el títol, "mrñ", el de les nostres experiències inconnexes. "Si el món fos clar, l'art no existiria", diu Camus. Si el món fos bell tampoc. Aquesta obra voldria redimir la realitat.



PÉREZ-PORRO, Víctor
Segmentando, 2002
dins Espai Volart

Un quadre que preconitzaria el que són les retallades econòmiques actuals, sobretot les retallades en cultura, limitada per dalt i per baix, amb els llibres com a símbol. Uns prestatges distorsionats, que trenquen amb el classicisme dels llibres fredament ordenats. Prestatges amb els quals tornem enrere.

KUDRYASHOVA, Elena dins Tradicions de Catalunya, a "Les Bernardes de Salt"

Del 8 al 31 d'octubre de 2012

Una mena d'estrella com la de Nadal guiaria el poble català. És l'estrella independentista entre núvols, com envoltada de somnis. Un poble català que toca de peus a terra, el groc, i avança sense deixar de mirar amunt, amb la passió del vermell. Aquests colors em recorden una mica el moviment Der blaue reiter, "El cavall blau", sobretot l'obra Muntanya blava. La bandera esdevé més simbòlica que mai en aquest quadre de Kudryashova.



Parking Catalunya Imatge dins Las fotos mas alucinantes

En aquesta imatge, a més de la coincidència, que fa art, de les paraules "Catalunya" i "lliure", hi ha la perspectiva, de baix cap a dalt, i el color blau sempre espiritual, que es correspondria amb el sentiment nacionalista o independentista. Rètol contra el cel, sempre optimista. Endavant, doncs.
 



Fotografia dins Ral·lis fotogràfics
de la Diputació de Barcelona

Com passa amb la Crítica de la raó pura, de Kant, hi hauria la crítica de la natura pura. Enlloc com sobre les rajoles el nen podria córrer tant, avançar tant. La racionalitat es complementa amb la intuïció de manera efectiva moltes vegades. Som fets de carn i ossos.

WILLIAMS, Christopher
Cutaway model Nikon E.M. Shutter, 2007

Entre el que l'ull veu i el que la càmera retrata hi ha la mateixa distància que entre un objecte i la seva metàfora. Tota una sèrie d'engranatges, de filtres, de capes, els del talent simbòlic del fotògraf o poeta. Aquesta imatge faria reflexionar sobre la subjectivitat de l'art.

PLA MONTFERRER, Enric
dins el seu bloc

Aquest instant en què la cullera se sosté sense vessar cap líquid és màgic, com la poesia. L'equilibri de l'equilibri, la fragilitat entre el nord i el sud, entre els que segueixen i els que no, entre els que mengen i els que no.

Imatge de Herbert List

Aquest autor sol dir sempre el mateix. Un got mig ple d'aigua, paral·lel a l'horitzó del mar. El més gran, metafòricament, en el més petit. Com en aquesta altra imatge. Un horitzó que normalment s'escapa, i que com aquell qui diu és a punt de ser begut, és a l'abast de la mà.

MIGNONNEAU, Laurent i SOMMERER, Christa.
Life Writer, 2006

Una novel·la és feta d'art i vida. Aquesta màquina d'escriure, que genera petites figures en lloc de tipografia, el que serien els personatges de la narració, estaria fabricant vida. És curiosa l'aparença de taques de tinta amb moviment, que no poden ser pas producte de la tècnica. Tot i que en aquest cas la bellesa s'amagaria darrere les tecles, i també darrere el full, en el corró de la màquina, l'inconscient.

Imatge de Herbert List

Les formes, les convencions, els arabescos, a baix. El contingut, al cel i en els núvols, com també en l'interior del gerro. Contingut inaferrable, inefable. No es pot prescindir de cap dels dos elements contradictoris, ni en l'art, ni en la vida.

Paraigua roig dins Las fotos más alucinantes

El paraigua protector de la nostra fràgil humanitat contrasta pel seu vermell amb el cel embromat sobre el mar, tant com amb el terra cobert de verd. Un paraigües que és com el refugi d'un llibre, com un poema que s'estén.

MONFORT, Àlex. Punt i principi
dins El xiuxiueig

Un sol punt, com un sol instant, el principi de tot, com en una revolució. Ara som en un punt i principi a Catalunya. Tot un espai en blanc per omplir amb la nostra història, amb la nostra immortalitat.

PRIETO, Wilfredo. Mapa geopolític, 2011

Per molt que un artista s'elevi, no deixa de ser un bony més o menys alt, vist des de dalt. Una muntanya que sembla molt alta observada des de baix, però que no és gaire més alta que una vall, o la resta de muntanyes. Una arruga de paper de diari, en definitiva. De totes maneres, entre el suspens o l'aprovat i la matrícula d'honor hi ha una diferència "subtil però brutal", que deia Truman Capote.



Corazón de hielo dins Las fotos más alucinantes

Per arribar al cor d'una persona, com per arribar al cor d'una obra, cal que el gel que els envolta es vagi fonent tant des de fora com de dins. Per aconseguir-ho no cal res més que ser poeta. Cap cosa enamora tant com les paraules adequades en el moment precís, ni perdura tant sense la poesia. D'aquesta manera el cor sortirà a la superfície dels ulls, el significat de l'obra s'albirarà.

CARO, Sergio

dins VII Biennal Xavier Miserachs

No només la rosa als llavis és en contradicció amb el soldat carregat amb una arma i moltes municions. El cel blau i blanc de darrere el seu cap, la millor vista que tenim segons Forster, el qual cobreix per igual bons o dolents, és la negació del que representa aquest home. El que de moment  no som els catalans.

KIRBY, Cristian
dins el bloc FLUX

Del natural

Una paret
plena de claus.
L'ombra que fa
tot el que hi falta.

SUBIRANA, Jaume

Doble interpretació, de la imatge i del poema. Un clau a la paret, és el que hi ha normalment darrere un quadre.  En aquest cas, el clau ha pres protagonisme, és el centre de la imatge. La qual cosa indicaria que el món interior ha sortit a la superfície. Un món interior insignificant i alhora important per l'ombra que fa, que seria com la poesia, "tot el que hi falta" en el quadre. "Del natural" perquè és una imatge aparentment objectiva, sense artificis, sense art.