Dins l'exposició a CaixaFòrum,
Cartografies contemporànies. Dibuixant el pensament

La cara que és l'espill de l'ànima, el cap que conté el pensament, és lògic, al mateix temps que creatiu, que es mostri com un mapa, que és un element sempre molt abstracte. Que fa referència a la realitat de manera molt llunyana, tal i com aquesta imatge recorda un rostre. Els ulls són el que més la delaten, són el veritable espill.

BARRIO, Artur Libro de carne

Un llibre objecte. Orgànic, no pot durar gaire, com no sigui en la fotografia. Un llibre com els de sempre, que és representat per tot allò contrari que el que ell simbolitza, la cultura, el pensament, la bellesa, el llenguatge. No calen gaires paraules, per cert, davant d'una imatge tan contundent com aquesta. Tant de bo tot el que és immaterial pogués ser al mateix temps carn, i viceversa.

CHAFES, Adrià. Riu Sellent dins Fotografia de natura

Un mirall que en reflecteix un altre, l'obra i el lector. Els núvols són un procés pel que passa l'aigua de la terra, que tard o d'hora hi tornarà en forma de gotes, com de versos. Que no són res més que el resultat de l'evaporació, la idealització de la vida.

Obra d'una vintena de d'artistes sud-coreans,
Magic Art Special Exhibition, a la ciutat xinesa de Hangzhou

En el món del disseny gràfic i la publicitat això és un clàssic. Es tracta de l'art més enllà de l'art, de l'obra que trascendeix, que surt del marc i juga a ser real. És una ironia el senyal de trànsit que anuncia el despreniment de pedres on només hi ha una carretera envoltada d'un paisatge bucòlic, que es relaciona amb el realisme de l'obra. L'hiperrealisme que és en contrast amb l'art del segle XX, típicament abstracte. Quan l'obra és més "real" és quan és més falsa, és quan cauen més pedres.

BORRELL del CASO, Pere. Nen fugint de la crítica

Quadre amb la tècnica del "trompe l'oeil" (enganya l'ull), que simula les tres dimensions.

MINIMAL, Luz apagada dins Minimal Abstract

La llum apagada, la reixa de la botiga tancada, però més llum de sol que mai. A vegades el món interior i l'exterior no coincideixen gens, i aquest món exterior no ens pot proporcionar la llum, el benestar que necessitem per a nosaltres mateixos. Només comptem amb l'ombra del fanal que ens assenyala la seva inutilitat a ple dia. L'ombra de la llum.

MINIMAL, Mujer rubia haciendo una foto.
Dins Minimal Abstract 

La dona fa una foto en la direcció de la seva ombra, perquè amb la fotografia simbòlicament es projecta ella mateixa. Ella es retrata indirectament. L'ombra és fosca, ella és rossa: l'ombra és l'abstracció, l'art; el cabell ros, l'empatia, la vida d'on prové aquest art. La fotografia és una disciplina que té un gran punt de partida en la realitat, al capdavall.

PALAO, José Ángel. Dins ArteInformado 

La terra eixorca de T.S Eliot, amb el rerefons dels núvols que haurien de proporcionar l'aigua necessària. És una imatge de qui treballa sense descans. De qui lluita contra qualsevol crisi. Tota obra d'art és eixorca fins que la cobreixen els núvols de la interpretació, fins que t'arriba al cor amb la pluja.

PALAO, José Ángel. Dins Arte Informado

Sempre la mateixa dificultat. Et mereixes el cel, però te l'has de guanyar. Darrere el senyal d'STOP vénen els núvols, i més al darrere, la idea de l'amor, com en un poema.

PALAO, José Ángel. Dins galerie bärbel grässlin 

Una gota de delicadesa enmig de la duresa de la vida. Una gota a punt de caure, efímera com la felicitat.

LÁZARO, David. Caminando en compañía,
dins Buscando lo Invisible

Caminant en la companyia del fotògraf que ha copsat el caminant solitari. També la companyia de l'ocell que sobrevola el caminant. Els dos fanals perfectament centrats, que es fan companyia entre ells, són els límits al mar inabastable, com el marc de la imatge

ALCARAZ, Jordi dins Para4gatos

L'amor s'encén com una bombeta, sense previ avís, com ho diu Folch i Camarasa. Alhora, l'amor perdura gràcies a les idees, la poesia, l'art.

Imatge trobada gràcies a David Lázaro.

 PRANGENBERG, Norbert Abstrakt, 2009
dins Barbara Gross Galerie

Un quadre abstracte que gairebé podria ser figuratiu. Possibles troncs cap amunt, que contrasten amb el que podria ser una flor. Pintura que és un element natural més, que creix amb el temps.