dilluns, 28 d’abril del 2014

DeWit, Debora Dia plujós dins Lletraferits

La pluja sobre el mar, un llibre contra la finestra. Dues coses redundants, perquè un llibre és en ell mateix una finestra oberta. A banda d'això, llegir és sempre més melancòlic i sentimental que ser una persona d'acció.

divendres, 25 d’abril del 2014

QUEROL, Carles Com un rizoma dins Viatger immòbil

El passat fosc, en l'inconscient, a l'esquerra. El present en el carrer empedrat ple de sol. El futur en les pintades ondulants a la paret. Hi hauria un rizoma (una tija subterrània perenne, de creixement horitzontal) en la imatge en ella mateixa,  que també reflecteix una triple horitzontalitat.

dijous, 24 d’abril del 2014


Videopoema Conjunt from Alba Pifarré Amigó on Vimeo.


Videopoema conjunt de l'Alba Pifarré

En el poema de Joan Sansano, una rosa entre el color rosa convencional i el taronja atrevit. Bellesa captivadora d'entrada. És veritat que una rosa és com una espiral, que duria al centre del poema.

Els "colors del viure" de l'Audrey són freds i relaxants com quan empatitzes amb la vida. De la gespa verda al blau del cel.

El poema de la Glòria parlaria de com, tot i el pas del temps, les fulles es mouen, ballen, s'alliberen.

El poema de la Sílvia és il·lustrat magníficament. El caminet entre les herbes, com el nostre transitar en la vida, el "cel de goig i dolor", la lluita de les emocions que desemboca, com després d'un temporal, en la "serenor", al capdavall.

El poema de qui escriu això, amb uns ulls que s'obren, com un claustre. El que seria el món interior que s'obre a la llum, i reflecteix en les pupil·les l'horitzó "amb més amplada". El més gran en el més petit, ulls que duen al cor.

El poema de l'Elfreelang juga amb les paraules "tendres" i "trenes". "Cadenats d'amor": quan et lligues a algú és com si t'hi encadenessis, però només per ser feliç.

Les "quietes façanes" de la Carme Rosanas serien com la prosa, on els versos s'enfilen. "Cacera oberta", la vida negant la poesia.

De la Montse Aloy, "Descús la trama en el trau", interpreta. "Abrusa't", amaga la poesia en el poema. "Sóc filigrana", la forma que amaga el fons.

L'hivern de l'Emma Pérez, que se sol associar a la necessitat d'escalfar-se. "Només tu i jo", la calidesa d'una relació de parella, que seria, en una metonímia, la llar de foc.

La música que acompanya el videopoema també es mereix de ser mencionada. Un deu per l'Alba Pifarré.

dilluns, 21 d’abril del 2014

CESC Els colors dels vitralls
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

El classicisme del marbre, i el barroc de la llum a través dels vitralls, que es projecta en el terra. La insostenible lleugeresa d'una obra d'art. La interpretació fregant-la en la superfície, atorgant-li vida.

dijous, 17 d’abril del 2014

Per a filòlegs

FERRAN dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

El significant aniria davant, el significat seria el ciclista que el segueix, els arbres serien el referent del triangle de Saussure. El mateix triangle que formen els elements a la foto, com en Kandinsky.

diumenge, 13 d’abril del 2014

Lapices dins Las Fotos Mas Alucinantes

Com els pètals d'una flor. Com un vano de possibles interpretacions. Cada color, un sentiment. I la fusta càlida que l'envolta, la forma d'un bon poema. Si fas punta al llapis, trobaràs el fons de cada vers.

divendres, 11 d’abril del 2014

Lolita LAGARTO Hanni Lori  (Mortadel·la.Kat) dins píxel-accions

Tant en la vida com en l'art (el reflex), els núvols són la metàfora del que és més elevat. Blanc sobre negre, un contrast brutal entre cap i cos. El caràcter eteri del que correspon a l'intel·lecte. Un núvol que atreu més núvols.

dimecres, 9 d’abril del 2014

Andén vacío dins Laberinto de lluvia

Hi ha una soledat pitjor que no passi cap tren. Que no hi hagi ningú esperant-lo.

dilluns, 7 d’abril del 2014

Dins Un embrujo de fuego

Aquesta és una imatge del que se'n diu, expressió de moda, "ser proactiu". De com anar a la teva contra vent i marea, de com ser "tossut, apassionat i individual", que he llegit alguna vegada. De com ser excel·lent, i, en examinar-te, no dir el que és d'esperar que diguis, fer més del necessari.

dissabte, 5 d’abril del 2014

Dins Un embrujo de fuego

L'amor neix amb les paraules, la poesia, tant com amb les imatges, la bellesa. I genera encara més poesia, més art. El blanc i negre i la màquina d'escriure del passat, la permanència del text escrit, acompanyada de la rosella efímera, flor d'un instant.

dijous, 3 d’abril del 2014

Lluvia dins Las Fotos Mas Alucinantes

Com un quadre abstracte, com un poema hermètic, la imatge només deixa passar les llums de manera imprecisa. Sense que la forma que seria el vidre mostri la realitat, més enllà de les gotes a primer pla, del caminet que fa una d'elles. L'abstracció sol tenir alguna part de figurativa, l'art també és vida, i la pluja és bellesa.