XIFRA, Jaume. Chaise de salon d'art, 1974
Dins la Fundació Suñol, BCN

Això seria l'abstracció, el contrari de l'empatia. Com en un camp de concentració, a vegades la vida es fa tan difícil com de reposar en una cadira com aquesta.

SALA PEITIVÍ, Eva, Empremta de la història, Parc del Castell de Montesquiu. Dins 4rt concurs de fotografia 2011 de la Diputació de Barcelona. "El paisatge, l'empremta de l'home i el patrimoni construït".

El que és rústic sol ser bell. Però si a més té aquesta decoració al capdamunt, que no sé per què em té el cor robat, l'efecte és molt estètic. El de la diagonal que fa cap amunt la paret, que es relaciona segurament amb els esglaons repetits uniformement en els merlets de dalt del castell. Quatre esglaons cap al cel, en una piràmide: aprovat, notable, excel·lent, matrícula. Geometria medieval, austeritat rica.

ROGONZA, David Orden y caos, dins el bloc David Rogonza. El nomo

Imatges com aquesta m'alliberen: "la reconciliació sublim dels temes, més enllà de les dissonàncies", deia André Maurois. Certs elements que no hi tenen res a veure amb d'altres, posats de costat, en contrast, es complementen tan bé com en aquesta imatge.

BUONARROTI, Miquel Àngel Biblioteca Laurenziana

Recordo el professor d'història de l'art de COU com comentava, d'aquesta obra, el detall de les dues columnes de la banda esquerra, que aparentment se sustenten en l'aire, donat que les dues peces arquitectòniques de sota les respectives columnes no toquen pas de peus a terra, literalment. D'això es tracta, precisament. És un classicisme pujat de to.

Aquesta és una imatge dels Jardins de Sta. Clotilde de Lloret de Mar, jardins noucentistes que he visitat aquest cap de setmana. La imatge de l'escala sempre m'ha fascinat, és l'origen de moltes obres d'art. En aquest cas, unes escales que entremesclen maons i heura, artifici i naturalesa, ordre i intuïció: crec amb obstinació que es pot tenir tot alhora, en aquest món.