MONFORT, Àlex, st. dins Poesia Visual d'Àlex Monfort

Escriure bé, treure nota, i fer el veritable art, que deia Truman Capote. Els bolis BIC, amb la seva senzillesa, aconsegueixen de fer gairebé diana. Com quan el que escrius arriba al cor del lector, com quan el lector fa justícia a l'escriptor.

TÀPIES, Antoni, Ouera i diari 1970

L'artista sembla que somnia truites, contrastant amb la quotidianeïtat del diari, i l'efímers que són les serpentines. El nostre pa de cada dia, el menjar i la cultura, en una imatge que prova de transcendir-lo, de fixar-lo en l'art.

AZULCEMENTO ,
Souvenirs from my last travel or why I must pay overweight
dins Azulcemento/ Iphoneografía

La simetria és l'estètica dels tontos, diuen. Però és molt millor de llegir en un llibre tradicional que no pas en un e-book (els blocs també costen). Els llibres es baden, es llegeixen d'esquerra a dreta, i es recolzen en més llibres (la intertextualitat), que són fets per fer-nos més savis, tot cercant l'equilibri entre els dos costats.

Aquestes són les dues entrades que he penjat últimament a Nervi.


Disseny gràfic "artístic" versus disseny gràfic compromès (I)

Disseny gràfic "artístic" versus disseny gràfic compromès (II)

FERRER, Isidro
imatge trobada a la xarxa

Quan escrius poesia, quan n'interpretes, quan llegeixes o escoltes versos, és sovint també com si fessis música, per això hi ha la paraula "líric". Les tecles són el punt de connexió de les dues especialitats artístiques. A dins del piano de cua hi cabria tot el món interior del poeta, encara per escriure.

Molins dins Las Fotos Mas Alucinantes

El vent, en aquesta imatge, mou les espigues, el molí i els núvols. Com l'art, la poesia, remou cel i terra en cada obra, en cada poema. Una base flonja, espiritual, una cobertura etèria, metafòrica, i un molí que, com el poema visible, gira al gust de l'espectador o lector.

MORROS, Martí, Cartell
per a la tardoral poètica 2013

Una tardoral sempre al capvespre, de nit. Una nit que és l'espai propi de la poesia, generalment, al costat de la prosa que se sol identificar amb el dia. Les pautes musicals, perquè la poesia sol ser lírica. I "IL·LUSIÓ" escrit amb lletres borroses, sense accent, la part més ben trobada i original d'aquest cartell. Perquè són borroses com les de la verificació per demostrar "que no ets un robot", que es troba en fer un comentari en un bloc la majoria de les vegades. I els que participem en aquesta tardoral som blocaires. Molt bona nota per aquest cartell.

PERET, i ALEU, Franc Cartes Barcelona
dins l'exposició El somni

El foc del cànon

l'atien les persones

fràgils, sensibles,

que cremen com branquetes.

Troncs clàssics, per després.

El signe d'infinit, d'eternitat, el que voldria tot artista per a ell. Només els que són al cànon, generalment, ho podrien aconseguir (d'aquí tres mil anys es parlarà de Shakespeare?). Notes més grans, notes més petites, giren i giren, i canvien de posició a vegades també. El cànon és en moviment, i no el pot acaparar cap Harold Bloom, que sempre escombra cap a casa.

VAN GOGH, Vincent, Posta de sol a Montmajour dins  l'AVUI

Un quadre desconegut de Van Gogh. En ell, els núvols, com la vegetació, deixen entreveure la posta de sol, com la forma d'un poema deixa transitar la llum de la poesia. Plantes, mar a l'horitzó, i núvols. L'horitzó ve a ser visible el mínim possible, envoltat de boira. No és un quadre gaire optimista.

PERET, i ALEU, Franc, Cartes Barcelona
dins l'exposició El somni

L'art és com una joia, que és en una capsa com una perla dins una ostra, i alhora no és material com ho és l'or, o un diamant. L'art és com un núvol abstracte, que no es pot tocar, però hi és sempre com la poesia és sempre darrere d'un poema. Aquest disseny és art, perquè diu alguna cosa de l'art.

Guerra, dins l'exposició El somni a Girona
a partir del 06-09-13

L'estàtua de David de Miquel Àngel, símbol del Renaixement, de l'humanisme, completament esquerdada, d'una manera inhumana, sobretot davant de la seva bellesa. És això el que és la guerra, allò que va en contra sigui de les vides humanes que es perden, sigui de l'art fet malbé. El que ha estat el segle XX, la gran transformació del Renaixement del qual provenia, simbolitzada pel Guernica de Picasso.

Imatge dins el bloc La antorcha de Kraus

Submergir-se als inferns és molt productiu, creativament parlant, quan tornes a eixir a la superfície. Sense sofriment no hi ha art, ni abans de gestar l'obra ni en el moment de dur-la a terme. La bellesa, el sublim, a voltes són al costat d'un abocador d'escombraries, com en un poema de Margarit.

MIQUEL, Mirada innocent?a Fotofília 

Mes encar mort cels qui vindran mirar
dins en mon cor en veuran vostra figura. 
(Gilabert de Próixita)

Amb la nineta dels ulls contemplem la bellesa fora de nosaltres, i aquesta nineta alhora connecta amb el nostre cor, com ho venien a dir Jordi de Sant Jordi i Gilabert de Próixita en la literatura catalana medieval. La nina, petita com la lluna, dins l'ull d'un gegant, gran com la llum del sol que l'envolta en comparació.

[Avui fa tres anys que aquest bloc és en funcionament]

CERDANS COSTA, Ferran Sotabosc verd
dins Ferran cerdans Costa , pintor

Molta vegetació, vida a tocar de terra, la de l'aprovat que es pot convertir en un excel·lent, el de les branques de l'arbre, que transcendeixen més enllà del que copsa la pintura.