LIST, Herbert

De la imatge d'una mena de caverna de Plató, a la llum enlluernadora del sol reflectit en l'aigua, i les onades contra la roca. L'horitzó trencat per la figura humana, entre mar i cel. Tots els artistes cercarien una bona vista com aquesta, tots els espectadors també.

PRAT, Toni. Escala de llibres dins Poesia visual

Més és amunt, els llibres són progrés i bellesa alhora, sobretot si són de literatura. La millor barana on recolzar-se és la que és feta de llibres, de saviesa en progressió.

EDBERG, Madelaine. Instal·lació 2011

Una mena de cortines separen l'espai interior de l'exterior, deixant passar la llum amb delicadesa tot i el primitiva que és la instal·lació. L'interior de l'artista, del poeta, sempre s'hauria de mostrar així, a través de l'obra opaca, transitiva, que només deixa entreveure el sentit de l'obra.

GÓMEZ PABLOS, Mercedes. Tejados, 2011

Les teulades, la part que és més a prop del cel d'una casa. L'artista sembla que es vulgui projectar en la part que és més elevada d'una construcció. Es tractaria de començar la casa per la teulada, contràriament al que se sol admetre. "Primum filosofare, postem manducare", capgirant l'expressió.

ALMANZA PEREDA, Alejandro. Would you just give me a place to stand?

Aquesta imatge recull un tros d'una instal·lació en què les potes dels mobles són així d'inestables, no toquen directament de peus a terra. Uns maons trencadissos i un llibre, símbols de la lleugeresa, d'allò immaterial, sostenint un moble pesat. Tot s'hauria de recolzar en els llibres, la literatura és la base de tot, fins pels que no saben entrar-hi.



Lucidesa dins Atelier du La Malquerida

L'obra i la interpretació, el reflex sempre imperfecte. O bé la realitat i l'art, també reflex imperfecte, però bell. Que el reflex sigui distorsionat encara el fa més atractiu i lúcid, a voltes.



LOOTZ, Eva. Redes de agua, 2007. Dins Art Nueve

Com en una carena. Les onades d'aigua contràries, a través del vent, conflueixen i s'entremesclen per uns instants. Vent que és metàfora de l'art, d'allò immaterial.

CALVO, Julia S.T. 2012. Dins Art Nueve

El cap i el cos, per denotació i per connotació. L'esfera de la pilota, tot i que també de formigó, contrasta amb la contundència de la massa de ciment. El cervell, de fet, també és cos.

APARICIO, Saelia. S/T (San Borondón), 2012
dins Art Nueve

La recta és el camí més curt entre dos punts. Sempre em meravella aquesta capacitat de l'home per controlar la natura. Encara que no demostri gaire sensibilitat, generalment, un enginyer de camins, ports i canals. El progrés té el seu valor, la bellesa també. Mig món se'n riu de l'altre mig, idea que, per cert, s'escauria al conjunt de la instal·lació, partida pel mig.

HOCKNEY, David. Splash

El moment de saltar al buit, de submergir-se, com quan es té una idea. Idea que trenca amb tota la calma aburgesada de la resta de la imatge, que la transcendeix.



Piazza Popolo, Roma, des 10
dins Balaphoto

Els esglaons es pugen lentament, l'aigua baixa de cop, però tot i això el fotògraf ha aturat la visió del doll d'aigua. Ha retingut l'instant de joia en arribar a qualsevol cim, instant completament efímer, com ho és la bellesa.

LÁZARO, David. Turistas, dins Sinfonías urbanas

Un reflex, segons Plató, és allo que existeix però no és real. També els turistes són visitants però no domiciliats. La seva permanència és transitòria com aquest reflex en l'aigua del bassal, amb la solitud que, al capdavall, pateix la ciutat davant el qui va i ve.

SIMÓ, Fran. Hi tech, dins De camino a ninguna parte

Un telèfon sempre ha estat sinònim de comunicació, de socialització. Però ara més que mai ens comuniquem sense moure'ns amb les xarxes socials via telèfon, via internet. El títol del bloc on hi surt aquesta imatge s'escau molt al sentit d'ella, la xarxa seria l'escala que no mena enlloc. El sol il·lumina aquest objecte "Hi tech", molt per sobre d'ell en transcendència.

PUCH, Gonzalo dins Art Nueve

(segona versió)
Les matemàtiques, l'abstracció, comprimides en una mena de píndoles, de garbuixos de paper. La saviesa, les obres d'art, també són com píndoles, idees que no han de venir soles per anar bé, s'han d'interrelacionar entre elles, si no s'obliden. Nou boles, com les nou notes fins al deu, cada cop més gruixudes, cada cop més savis.

PRAT, Toni, Roda humana dins Poesia visual

El progrés, la goma del pneumàtic, no s'oblida d'allà on prové, la bellesa primitiva, les petjades que s'esborren, el passat, la infantesa. "L'home és el que queda del nen", diu Ana Ma Matute.

Coberta del llibre de poemes 
Marbre d'aire 

Un títol que és poesia, una imatge que funciona. Allò granític sembla que no pesi gens, paradoxalment. El que és eteri al mateix temps és feixuc. Com un altre títol, La insostenible lleugeresa del ser. Tot alhora, el que només passa en l'art.