VAN GOGH, Vincent, Posta de sol a Montmajour dins  l'AVUI

Un quadre desconegut de Van Gogh. En ell, els núvols, com la vegetació, deixen entreveure la posta de sol, com la forma d'un poema deixa transitar la llum de la poesia. Plantes, mar a l'horitzó, i núvols. L'horitzó ve a ser visible el mínim possible, envoltat de boira. No és un quadre gaire optimista.

VAN GOGH, Vincent Pont d'Arles

Quan trobes una idea, és com quan trobes l'amor, només amb les dues mans alhora, que deia Frömm, es pot aplaudir. Només amb un pont delicat i alhora ben sustentat com aquest es poden unir dues persones, els dos xiprers simbòlics de l'esquerra de la imatge. "Només connecta", que deia Forster.

VAN GOGH, Vincent Nit estrellada

En aquesta pintura hi ha una doble imatge literària: els xiprers són com foc, perquè a través d'ells, símbol d'allò espiritual, la terra se'n va cap al cel, el cel cap a la terra. Van Gogh volia tocar de peus a terra i volar alhora.

VAN GOGH, Habitació a Arles

El que sempre m'ha fascinat d'aquest quadre és la manera com la perspectiva, les formes són distorsionades, com si fos fet per un nen petit. És el retorn al primitivisme de finals del segle XIX i principis del XX. És quan allò imperfecte, defectuós, encara té més gràcia.

VAN GOGH, Vincent La migdiada

El migdia és el punt mig entre l'alba i la posta, de la mateixa manera que un home i una dona es complementen. Van Gogh té molts quadres on s'hi confon el dia i la nit, no saps ben bé on es troba el cel ambivalent, com a L'església.

VAN GOGH, Vincent Església

Aquest quadre no és pas religiós: només vol indicar que el terme mig no és pas al mig, sinó en moviment entre un costat i l'altre de la realitat. Allò espiritual avança entre els dos extrems. Tenint en compte que aquest pintor tenia el transtorn bipolar, no seria estrany que el terme mig simbolitzés l'eutímia, allò que desitjava aconseguir.