dimecres, 21 d’agost de 2013

FREDERIC, Ploma i música
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller



La llum d'una escletxa, la delicadesa de la ploma, i la música escrita, encara per interpretar. Com aquesta imatge està esperant de ser il·luminada, de ser convertida en text, i de ser llegida.

17 comentaris:

  1. Molt ben trobat, Jordi! Tot text és en latència, tota imatge també.

    ResponSuprimeix
  2. La música és màgia. Es pot llegir, escoltar, fins i tot diuen que ... té color i que de vegades emociona.

    Bon dia Helena.

    ResponSuprimeix
  3. Pere,
    per a mi la música no té tanta màgia com la poesia o les imatges artístiques. La música em cansa al cap d'un quart d'hora d'escoltar-la.

    ResponSuprimeix
  4. M'agrada tal com ho expliques, és una obra que està a punt de sortir a la llum.

    ResponSuprimeix
  5. Una imatge ben suggerent, que convida a l'exercici de la introspecció.

    Bona fresqueta, Helena!

    ResponSuprimeix
  6. Tens raó, Gemma, que convida a la introspecció.

    ResponSuprimeix
  7. La delicadesa a punt d'esclatar !
    ....escull bé la música i no t'avorriràs al quart d'hora ! ; )
    és com descobrir un bon poema ....de veritat !

    ResponSuprimeix
  8. Artur,
    no és una qüestió de qualitat, sinó de quantitat, m'embafa molt la música.

    ResponSuprimeix
  9. Els grans músics, de temps passats devien escriure a " mitja llum", a les palpentes, a la claror d'una espelma...D'aquí l'esclat d'una música, que brolla amb ganes d'il·luminar-ho tot...

    ResponSuprimeix
  10. M´agrada molt l explicació que dons Helena.
    La pluma descansa ja ,damunt les notes , totes dues esperant el seu moment .
    Bona nit

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Rosalia. Aquesta entrada esperava els vostres comentaris!

      Suprimeix
  11. La ploma fa pessigolles a la inspiració?

    Respecte a la música, jo he plorat moltes vegades escoltant Mahler, Bruckner, Elgar, Rachmaninov, Fauré. M'agrada molt (de fet, a casa som melòmans des que recordo) Sense música em costa escriure, per a mi van de la mà.

    I algunes paraules són com música, tot té una cadença, un ritme.

    ResponSuprimeix
  12. Bona idea, això que la ploma fa pessigolles a la inspiració. Valéry s'inspirava amb la ploma a la mà.

    ResponSuprimeix