dijous, 9 de setembre del 2010


L'ocell de Fernando Botero

En general, que l'art es presenti en la forma d'una escultura de Botero em sembla una contradicció, per la terrenalitat de les seves escultures. Però que a més ho faci, com s'escau aquí, amb la figura d'un ocell, és xocant. L'ocell és igual a aire, lleugeresa, llibertat, l'escultura de Botero és feixuguesa, tocar de peus a terra. Aquest equilibri em sembla fantàstic.

4 comentaris:

  1. M'agrada la contraposició que fas del que un espera de Botero amb el fet que s'hagi enfrontat a un element tan lleuger com un ocell. I ja és ben curiosa l'estàtua en sí. I tant.

    De tota manera, no acabo d'entendre l'afirmació de que et sorprén "que l'art es presenti en forma d'una escultura de Botero", quan l'argument amb que la recolzes diu "per la terrenalitat de les seves escultures". En llegir això jo trec la conclusió de que entens que art i terrenalitat són dos termes incompatibles. Ho he entés bé? Ostres, doncs sí és així no ho acabo de veure tan clar jo. Si seguim aquest postulat potser eliminaríem el 50% de la història de l'art, ja sigui en la vessant litetrària, plàstica, sonora el que sigui. Evidentment que és una opció crítica molt lícita, però que a mi m'asfixia una mica. Em restringeix l'àmbit emotiu d'una manera molt dràstica. Si apliqués el mateix criteri a tot hauria de llençar la meitat dels llibres i vídeos que tinc a casa per "inartístics". I jo, glups! no gosaria ni dir-los hi una cosa tan lletja, pobrets.

    ResponElimina
  2. Jo parlo de l'art prototípic: art contra vida, immaterialitat contra terrenalitat. Ja sé que una novel·la és feta d'art i vida, però jo ja m'entenc. També hi ha art realista: jo parlo generalitzant. No sé si m'explico pas. L'art sempre tendeix cap amunt, cap a idealitzar les coses.

    ResponElimina
  3. L'art és una paradoxa: prové del nostre cervell, que conté tot l'imaginatiu o imaginari possible, terra i el que en diem eufemísticament cel. Art terrenal és tot, perquè sorgeix de nosaltres que som Terra.
    Sub-lim, sub-liminar; allò que el pensament interpreta a partir de la visió d'un objecte. Així Botero, així Botticelli, així Bacon, així Angelico.
    Felicitats per aquest blog, Helena.

    ResponElimina
  4. Helena si coneixes la història d'aquesta escultura, t'hauràs adonat que s'ha convertit en tot un símbol emblemàtic que lluita contra "los extremos que puede alcanzar la estupidez humana".
    Molt bona tria!

    ResponElimina