dimarts, 14 de maig del 2013


Ojos dins Las fotos más alucinantes

L'espiga, rossa; el sol de la posta, daurat. Només l'ull poètic pot reflectir amb tota fidelitat la força que un element com aquest té. L'objectiu de la càmera també és com la nineta de l'ull del mateix fotògraf, com la d'aquest sol. L'observador observat.

25 comentaris:

  1. Respostes
    1. Sí, de dona, és veritat! És molt femení. I ens mira amb atenció.

      Elimina
    2. Portem-nos bé, doncs.
      Un ull diví, afinadíssim.

      Elimina
    3. Una metàfora d'un ull molt bella, en definitiva.

      Elimina
    4. Una dona amb una mirada una mica gèlida, encara que cremi.

      Elimina
  2. Preciosa, preciosa, impressionant!!

    Per la seva originalitat em recorda una que vaig veure, en la que hi havia tres gavines, captades de tal manera que semblava una cara somrient. Ara no tinc la imatge, però em va quedar el nom "la sonrisa de Dios". Si la trobo la posaré aquí.

    Bona tarda!!
    Bessets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és impressionant, sa lluna. No sé com l'han pogut fer.

      Elimina
  3. El teu escrit m'agrada més que la imatge (que també està molt bé) M'ha fet pensar en els que diuen que la raó és una via necessària per apropar-nos a la realitat però sovint insuficient. L'art és un mitjà d'apropament que pot explicar-nos coses que a la raó se li escapen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Consol, per aquest comentari i pel teu "Si fossis". L'altre dia algú deia que la riquesa, com la raó per apropar-nos a la realitat, és necessària per a la felicitat, però tampoc és suficient.

      Elimina
  4. M'agrada, m'agrada. La terra i el cel, tan lluny i tan prop. Mirem i ens miren.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel,
      molt bona observació això de "la terra i el sol, tan lluny i tan a prop".

      Elimina
  5. Quina foto tan bonica! Quina meravella d'ull, una de les moltes possibiltats d'esguards de l'univers.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una imatge única de l'esguard del sol, novesflors.

      Elimina
  6. Tbe em sumò a l´impacte de l´imatge ..ès com si ens vigiles per la ranura de la clau..mmm..la lectura molt inquietan
    l´observador ,observat.S´ha captat l´ull de Deu ?...Salut Helena

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rosalia,
      l'ull de Déu no s'ha copsat, almenys jo no, no sóc creient!
      M'agrada això del forat de la clau.

      Elimina
  7. S'arboren les espigues
    en la tarda daurada.
    Cauen ulls en els rostolls.
    Aviat segarem somriures.

    ResponElimina
  8. Respostes
    1. Que dràstica, Lupe! Tu deus ser de les que els hi sobra la crítica, la interpretació.

      Elimina
  9. Fantàstica imatge Helena i , com sempre, fantàstica reflexió

    una abraçadeta !
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Joan! La teva opinió compta.
      Una abraçadeta!

      Elimina
  10. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  11. Un ull ben assolellat, amb pestanyes que són espigues daurades, pel mateix sol que ens està mirant...És una mirada màgica.

    ResponElimina