dissabte, 25 de setembre de 2021

Mar i cel


 Fairuzmansouri

Qui és més brillant,
l'estimat o el qui estima?
Malgrat els núvols,
sempre reflectiré
el que és inaccessible.

10 comentaris:

  1. Un present brillant. Un futur lluminós.

    ResponElimina
  2. Espurnetes als ulls i tanta llum a l'ànima!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Si això ets tu, vull ser com tu!

      Elimina
    2. Pretenia fer la descripció de la persona que estima, jo la veig així. Però sí, per què no? Podria ser jo...

      Elimina
  3. Per a mi serà sempre el qui estima...

    Bon vespre, Helena.

    ResponElimina
  4. Des del Càntic dels Càntics (o el Cántico de sant Joan de la Creu, o l'Amic e Amat lul·lià), sempre la persona estimada és un objecte idealitzat, llunyà, esmunyedís, inaccessible... En canvi, la persona que estima, que cerca, que pateix i que lluita pel seu somni, ens és molt més propera, molt més humana, molt més real. La tensió que tot plegat genera és creativa i enforteix; però per a mi, el mèrit se l'endú el que glateix per assolir un ideal, "l'inaccessible étoile". Un gran poema, Helena, gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Qui estima és més diví que l'estimat, perquè en ell habita el déu, que no en l'altre", diu Thomas Mann inspirant-se en Plutarc a La mort a Venècia.

      Elimina