M'agrada el poema, i està bé que alguna cosa ens enlluerni, tot i que de vegades, en gratar-hi una mica, se li vegi el llautó... No em facis cas, quan hom s'enamora ho reflecteix a la cara. Des de Petrarca, però a mi m'ha recordat la cançó de Víctor Jara: "y tú caminando / lo iluminas todo, / los cinco minutos / te hacen florecer". Això que "la llum es torni eco" és una troballa fantàstica.
És preciós! M'encanta. "La llum es torna eco" és molt bo.
ResponEliminaA vegades enlluernar-se amb algú, no és molt pràctic, però sempre és molt bonic i intens. A mi m'agrada.
Carme,
EliminaPer això el meu blog es diu "L'eco se sent"!
M'agrada el poema, i està bé que alguna cosa ens enlluerni, tot i que de vegades, en gratar-hi una mica, se li vegi el llautó... No em facis cas, quan hom s'enamora ho reflecteix a la cara. Des de Petrarca, però a mi m'ha recordat la cançó de Víctor Jara: "y tú caminando / lo iluminas todo, / los cinco minutos / te hacen florecer". Això que "la llum es torni eco" és una troballa fantàstica.
ResponEliminaRamon, "quan hom s'enamora ho reflecteix a la cara" és un resum del que diu aquest poema!
EliminaRetorna a tu
ResponEliminala llum que enviant-me
ressona dins meu
fins fer callar el neguit
de totes dues caixes.
qui sap si...
És com si tots dos fossin simultàniament la lluna i el sol per a l'altre.
ResponElimina