El títol parafraseja un vers d'una de les primeres cançons de Raimon: "som una llum que no és llum, / som el gran fum de la terra". La imatge que inspira el teu poema és molt potent, i en efecte un foc com aquest en l'esperit no ens pot semblar poc. Em pregunto, tanmateix, per què un home (jove?) no pot sentir-se igual d'abrandat. El final, magnífic: gaires sospirs acaben apagant la flama (però si els sospirs tenen causa objectiva, potser la flama s'extingiria igualment, penso). Vaja, un poema excel·lent, gràcies.
Preguntes que et fas sobre la romàntica foto, que és com si fóra un ciri. La flama l'apagaràs amb el sospir...? Això pense del teu poema. Un foto molt original; i el teu poema també original.
A mi em sembla molt. Clar que també soc dona com tu. Jo crec que tant homes com dones poden estimar d'aquesta manera, però mai no podré demostrar el que dic.
Tinc el cap en flames, pensant amb tu. El cos impàvid esperant-te per veure’t de nou. Si la flama m’arriba al cor, només podré parlar en versos i qui sap si ... tu els voldràs escoltar
El títol parafraseja un vers d'una de les primeres cançons de Raimon: "som una llum que no és llum, / som el gran fum de la terra". La imatge que inspira el teu poema és molt potent, i en efecte un foc com aquest en l'esperit no ens pot semblar poc. Em pregunto, tanmateix, per què un home (jove?) no pot sentir-se igual d'abrandat. El final, magnífic: gaires sospirs acaben apagant la flama (però si els sospirs tenen causa objectiva, potser la flama s'extingiria igualment, penso). Vaja, un poema excel·lent, gràcies.
ResponEliminaRamon,
EliminaHi ha homes que són l'excepció que confirma la regla, com James Barrie, autor de Peter Pan. Però jo encara no n'he trobat cap!
M'ha passat igual que a KRT i m'ha vingut al cap la cançó del Raimon.
ResponEliminaQue no s'apaguin les flames emocionals.
Xavier,
Eliminaaquesta cançó de Raimon em porta a la infantesa, una flama que no vull que s'apagui pas.
Preguntes que et fas sobre la romàntica foto, que és com si fóra un ciri. La flama l'apagaràs amb el sospir...? Això pense del teu poema. Un foto molt original; i el teu poema també original.
ResponEliminaRafael,
Eliminano tinc cap intenció d'apagar aquesta flama!
Vaja! m'has sorprès, amb la teua resposta...
EliminaAleshores, quin sentit té el teu poema...?
La flama durarà de per vida.
Saluts i una abraçada...
El sentit del poema és que l'important és la rosa, Rafael!
EliminaAixí con fas les preguntes, també espero que tinguis les respostes. 😉
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Sa lluna,
EliminaSón preguntes retòriques, no esperen contestació!
A mi em sembla molt.
ResponEliminaClar que també soc dona com tu.
Jo crec que tant homes com dones poden estimar d'aquesta manera, però mai no podré demostrar el que dic.
En això estem molt d'acord, Carme!!!
EliminaTinc el cap en flames,
ResponEliminapensant amb tu.
El cos impàvid esperant-te
per veure’t de nou.
Si la flama m’arriba al cor,
només podré parlar en versos
i qui sap si ...
tu els voldràs escoltar
qui sap si...