dissabte, 21 d’agost de 2021

Entre l'espasa i la paret


 BAZNANI, Achraf Into the Abyss

Tant si em dono,
com si no ho faig,
tinc les de perdre.
Però duc amb mi
la cerca del terme mig,
l'aurea mediocritas,
fràgil i forta alhora.

8 comentaris:

  1. Una fotografia tan inquietant com el teu poema.
    No crec pas que sempre hagis de dur les de perdre. El camí del mig s'amaga sovint entre bardisses, però l’acabes trobant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pels ànims, Carme! Kundera deia que igualar la víctima i el botxí és l'infern: que sigui igual fer A que fer Z, també ho seria.

      Elimina
  2. Entre el paper en blanc i el cor: entre la ploma i la poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M’agrada més això que dius, Xavier, que el que dic jo!

      Elimina
  3. Sempre dependrà davant què es pot ser fràgil o forta i, de vegades, no depèn de tu mateixa. El terme mig o equilibri, ufff què complicat!.

    Bon diumenge, nina.

    ResponElimina
  4. Sa lluna,
    El lliure albir no ho pot tot, és veritat. I el terme mig, com dius tu, és complicat!
    Bon diumenge!

    ResponElimina
  5. Una imatge pertorbadora! La noia de la corda fluixa sembla que té totes les de perdre, però qui sap... Potser si salta a temps i cau dempeus, trobarà camp per córrer. Certament, trobar el terme mig, un just equilibri, és complicat, però sol ser millor que abraçar-se a un extremisme gaire descordat. Tothom som fràgils, i ens cal procurar ser forts. Gràcies per un poema que ajuda a reflexionar tant.

    ResponElimina