Els desitjos immaterials són els millors i sovint tan difícils d’aconseguir o més que els materials. No té res a veure amb estar de tornada, més aviat té a veure en estar d'anada i d’anada i d’anada, tants cops com calgui.
Recrear el sentiment, un vers per reflexionar. Recrear (crear de nou) com si FIS el primer cop. És bonic.
La vida és unidireccional: no podem tornar enrere. L'experiència fa que, a força de garrotades i desil·lusions, ens sembli estar de tornada de tot, però mentre hi hagi un desig que ens faci somniar, un sentiment que ens reviscoli, avançarem. Cap a la fi, però sempre avançant, mirant enrere sense ira i endavant amb esperança.
El teu sentiment flueix lliure en el tot d'un món eteri, amb molts desitjos. Preciós poema.
ResponEliminaNo sé si t'ho d’escrit prou bé.
Una abraçada.
Sí que ho dius bé, Rafael! Moltes gràcies!
EliminaHola, Helena: Molt bé, m'alegro que t'ho hagi explicat bé.
EliminaFins a l'altra.
El progrés sempre ens porta endevant , encara que faci baixar escales , cap els records , per tornar-nos a fer pujar cap els somnis !
ResponEliminaUna abraçada ;)
Artur,
EliminaTot és decadència, al capdavall. Però bé hem de provar de poder anar endavant!
Els desitjos immaterials són els millors i sovint tan difícils d’aconseguir o més que els materials. No té res a veure amb estar de tornada, més aviat té a veure en estar d'anada i d’anada i d’anada, tants cops com calgui.
ResponEliminaRecrear el sentiment, un vers per reflexionar. Recrear (crear de nou) com si FIS el primer cop. És bonic.
Recrear el sentiment creant poesia, Carme!
EliminaTens raó amb el que dius dels desitjos.
Tot i creure que estem de tornada de tot, els sentiments sempre ens fan creatius.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Sentir.
ResponEliminaAquest és l'origen.
Sí senyor, Xavier!
EliminaLa vida és unidireccional: no podem tornar enrere. L'experiència fa que, a força de garrotades i desil·lusions, ens sembli estar de tornada de tot, però mentre hi hagi un desig que ens faci somniar, un sentiment que ens reviscoli, avançarem. Cap a la fi, però sempre avançant, mirant enrere sense ira i endavant amb esperança.
ResponEliminaMolt ben reflexionat, Ramon!
ResponEliminaOmbres que baixen
ResponEliminaper les escales de llamps
com el meu desig
que jo mai acompliré.
Pensa de nou amb l’ombra.
qui sap si...
A mi també em passa "com el meu desig/ que jo mai acompliré".
ResponElimina