dissabte, 16 de gener de 2021

Iris


VERT PEIRÓ, Núria
 

Poques vegades
un arc d'igual a igual,
que es mostra clàssic,
la vida ens permetrà.
Fruïm de l'escaiença.

8 comentaris:

  1. Dos arcs en un mateix instant, meravellós.

    Aferradetes!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sa lluna,
      Sí, normalment només es veu mig arc. És màgic.

      Suprimeix
  2. Gairebé sempre penso i dubto que és primer la fotografia o la poesia, però, també gairebé sempre, et transmeten una bellesa màgica. M'encanten

    ResponSuprimeix
  3. Alfonso,
    Què és primer, l’ou o la gallina? En aquest cas primer la imatge. A vegades el poema és molt fidel a la imatge, com en aquest. Gràcies per l’elogi!

    ResponSuprimeix
  4. La foto és esplèndida, i el teu poema també. És ben veritat que hem d'aprofitar les efímeres belleses i alegries que la vida, de tant es tant, es permet de deixar-nos gaudir, abans d'arrabassar-nos-les. Carpe diem!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. El Carpe diem mai m'ha agradat, més aviat m'agrada la possibilitat de fer durar els instants de felicitat.

      Suprimeix