Un art allunyat de la vida seria tan artificiós! L'arquitectura i el disseny també ens conviden a gaudir del plaer de viure, malgrat que hi hagi barreres, cruïlles, destorbs i direccions prohibides... No calen paraules, les imatges parlen. I si a qualsevol trencant, a qualsevol revolt, hi trobem aquell algú, aquell tu que busquem o que ens espera, "che più cercando io vo"?
Retalls de vida, en un fons blanc. Darrera les finestres sempre bateguen els cors.
ResponSuprimeixDos poemes molt apropiats per aquestes vinyetes.
Aferradetes!
Sa lluna,
SuprimeixEl que tu dius també m'agrada!
Tots dos haikus m'agraden, però el segon el trobo meravellós!
ResponSuprimeixCarme,
SuprimeixMoltíssimes gràcies! És un artista que inspira molt!
"però, hi ets tu."
ResponSuprimeixI la teva veu.
I tu Xavier per llegir-me o escoltar-me!
SuprimeixJo voto pels dos primers versos.
ResponSuprimeixHola a tothom
Moltes gràcies, Jordi! Quan de temps sense veure't per aquí! Sempre em fan il·lusió els teus comentaris!
SuprimeixUn art allunyat de la vida seria tan artificiós! L'arquitectura i el disseny també ens conviden a gaudir del plaer de viure, malgrat que hi hagi barreres, cruïlles, destorbs i direccions prohibides... No calen paraules, les imatges parlen. I si a qualsevol trencant, a qualsevol revolt, hi trobem aquell algú, aquell tu que busquem o que ens espera, "che più cercando io vo"?
ResponSuprimeixExactament, Ramon! Però les teves paraules sempre ajuden!
Suprimeix