dimecres, 24 de febrer del 2021


 Niporepte 314 Ocells
La interpretació

Sou lluny del terra,
però tampoc voleu.
Versos a punt
de ser llegits, sentits
sense acabar d'entendre'ls.


Les muses de l'aire

Els espais buits
entre el cant dels ocells
lírica fan.

Publicat per a

11 comentaris:

  1. sa lluna24 de febrer del 2021, a les 17:22

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. sa lluna24 de febrer del 2021, a les 17:24

    Quan veig els ocells així, sempre penso en un pentagrama.
    M'agraden molt els dos poemes, crec que els he entès. 😉

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals24 de febrer del 2021, a les 21:58

      Sa lluna,
      En el Niporepte a Relats en català més d'un ha pensat en un pentagrama.
      Moltes gràcies, crec que s'entenen molt bé!

      Elimina
  3. Carme Rosanas24 de febrer del 2021, a les 17:32

    Jo com la Paula penso en la música:

    Seguint la teva idea:

    Notes a punt de ser cantades
    Sense saber-ne la melodia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals24 de febrer del 2021, a les 21:59

      Carme,
      No se sap la melodia fins que se sap, amb la inspiració.

      Elimina
  4. xavier pujol24 de febrer del 2021, a les 18:21

    "Arpes del cel"...

    ResponElimina
  5. KRT7 de març del 2021, a les 17:56

    Ocells quiets i muts, però a punt de cantar i de volar. Com els versos a punt de ser recitats o publicats, una latència que presagia bellesa.

    ResponElimina
  6. qui sap si...20 de setembre del 2023, a les 15:41

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. qui sap si...20 de setembre del 2023, a les 16:11

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)