Quina bona combinació d'imatge i poema! M'ha agradat molt. Tot verdor i amb capolls... que encara que no s'obrin, s'obriran algun dia.
M'has fet pensar en uns capolls d'unes flors de plomes de Santa Teresa, que van començar a sortir a destemps, era entre octubre i novembre, el fred de l'hivern va fer que no s'obrissin i es mantinguessin en espera fins al més de febrer avançat, van obrir tots els capolls que s'havien reservat les forces esperant una mica menys de fred. Tot i que era hivern, encara, ja no gelava com al gener.
Carme, Això que expliques passa amb els camps a la tardor, que tenen una primera crescuda, s'adormen amb les gelades i creixen de debò amb la primavera.
Molt bonic! Em fa pensar que, en efecte, amb la claror i l'escalfor del sol, algun dia es badarà la poncella i tot serà bellesa. Perquè entestar-se a travessar la finestra fent petar el vidre deuria ser inútil: una tasca que no està al seu abast.
Bell poema, Helena, però l'esperança que porta el sol és la de fer florir les poncelles, ben precioses.
ResponEliminaMoltes gràcies per la teva atenció.
Moltes gràcies a tu, Olga! Tant de bo...
EliminaTots els capolls cerquen la llum i sense ella no podrien obrir-se. Preciosos, el poema i el dibuix.
ResponEliminaBona nit, a totes dues.
sa lluna,
Eliminael meu capoll necessita alguna cosa més que llum per obrir-se...
Alternativament i feliç: endavant.
ResponEliminaXavier,
Eliminadiuen que per ser feliç has de voler ser el que ets, però a vegades també dubto.
Quina bona combinació d'imatge i poema! M'ha agradat molt. Tot verdor i amb capolls... que encara que no s'obrin, s'obriran algun dia.
ResponEliminaM'has fet pensar en uns capolls d'unes flors de plomes de Santa Teresa, que van començar a sortir a destemps, era entre octubre i novembre, el fred de l'hivern va fer que no s'obrissin i es mantinguessin en espera fins al més de febrer avançat, van obrir tots els capolls que s'havien reservat les forces esperant una mica menys de fred. Tot i que era hivern, encara, ja no gelava com al gener.
Carme,
EliminaAixò que expliques passa amb els camps a la tardor, que tenen una primera crescuda, s'adormen amb les gelades i creixen de debò amb la primavera.
Molt bonic! Em fa pensar que, en efecte, amb la claror i l'escalfor del sol, algun dia es badarà la poncella i tot serà bellesa. Perquè entestar-se a travessar la finestra fent petar el vidre deuria ser inútil: una tasca que no està al seu abast.
ResponEliminaTant de bo, Ramon!
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina