diumenge, 7 de març de 2021

Sol roig


 XIRINACS, Olga Sol roig

De la finestra
cresc ben a prop, i mai
no la travesso.
Tota jo sóc verdor,
i el meu capoll no s'obre.

10 comentaris:

  1. Bell poema, Helena, però l'esperança que porta el sol és la de fer florir les poncelles, ben precioses.
    Moltes gràcies per la teva atenció.

    ResponSuprimeix
  2. Tots els capolls cerquen la llum i sense ella no podrien obrir-se. Preciosos, el poema i el dibuix.

    Bona nit, a totes dues.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. sa lluna,
      el meu capoll necessita alguna cosa més que llum per obrir-se...

      Suprimeix
  3. Respostes
    1. Xavier,
      diuen que per ser feliç has de voler ser el que ets, però a vegades també dubto.

      Suprimeix
  4. Quina bona combinació d'imatge i poema! M'ha agradat molt. Tot verdor i amb capolls... que encara que no s'obrin, s'obriran algun dia.

    M'has fet pensar en uns capolls d'unes flors de plomes de Santa Teresa, que van començar a sortir a destemps, era entre octubre i novembre, el fred de l'hivern va fer que no s'obrissin i es mantinguessin en espera fins al més de febrer avançat, van obrir tots els capolls que s'havien reservat les forces esperant una mica menys de fred. Tot i que era hivern, encara, ja no gelava com al gener.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme,
      Això que expliques passa amb els camps a la tardor, que tenen una primera crescuda, s'adormen amb les gelades i creixen de debò amb la primavera.

      Suprimeix
  5. Molt bonic! Em fa pensar que, en efecte, amb la claror i l'escalfor del sol, algun dia es badarà la poncella i tot serà bellesa. Perquè entestar-se a travessar la finestra fent petar el vidre deuria ser inútil: una tasca que no està al seu abast.

    ResponSuprimeix