AGUS Taraxacum officinale dins Associació Fotogràfica Jaume Oller
De la flor al papus,
del poema al lector.
Infinits germens,
que en un lapse de temps
el vent fa estendre enllà.
Angelets de poesia.
Molt bona definició, Xavier!
Bufa ben fort els versos perquè escampin ben lluny llavors de poesia.
Sí, Carme, s’ha de bufar molt fort per fer una petita tanka!
I al bufar ens arriba a tots.Aferradetes, nina.
D’això es tracta, sa lluna, d’arribar al màxim de persones.
Sempre m'admira la selecció de la foto, també, sobretot la senzillesa del poema que sempre s'intueix ple de sentiments i emocions
Alfonso,Em poso davant de la foto i no m’aixeco de l’escriptori fins que no tinc el poema.
Molt ben vist, la poesia com un escampall de bellesa als quatre vents. Admirable.
I amb moltíssimes interpretacions!
Esperen els fills, l’esclat del vent per marxar.Creixen en lloc nou.Després seran el futur que tornarà a créixer.qui sap si...
És l'etern recomençar!
Angelets de poesia.
ResponEliminaMolt bona definició, Xavier!
EliminaBufa ben fort els versos perquè escampin ben lluny llavors de poesia.
ResponEliminaSí, Carme, s’ha de bufar molt fort per fer una petita tanka!
EliminaI al bufar ens arriba a tots.
ResponEliminaAferradetes, nina.
D’això es tracta, sa lluna, d’arribar al màxim de persones.
EliminaSempre m'admira la selecció de la foto, també, sobretot la senzillesa del poema que sempre s'intueix ple de sentiments i emocions
ResponEliminaAlfonso,
EliminaEm poso davant de la foto i no m’aixeco de l’escriptori fins que no tinc el poema.
Molt ben vist, la poesia com un escampall de bellesa als quatre vents. Admirable.
ResponEliminaI amb moltíssimes interpretacions!
EliminaEsperen els fills,
ResponEliminal’esclat del vent per marxar.
Creixen en lloc nou.
Després seran el futur
que tornarà a créixer.
qui sap si...
És l'etern recomençar!
Elimina