"El present fugisser, / ple de sentors de tarda". Que bonic, Helena. Els teus versos tenen la virtut de fer arribar aire fresc fins i tot en dies poc propicis. El passat només es pot retenir (sovint edulcorat) en els records i els somnis, i el present se'ns enfuig... "Ayer se fue, mañana no ha llegado; / hoy se está yendo sin parar un punto; / soy un fue y un será y un es cansado". Un poema molt bo, i la rèplica de la Carme no hi desmereix gota. Gràcies!
El present s'escola entre sospir i sospir, mentre que el passat el podem tenir en noltros a tota hora.
ResponEliminaHe cercat la paraula "sentors", desconeguda per mi. 😉
Bona tarda, Helena!
Sa lluna,
Eliminam'encanta el teu comentari!
La paraula "sentors" la sé sense diccionari, és curiós. A base de llegir vas guanyant vocabulari!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCerquem imatges
ResponEliminai mots encimbellats
perquè el present
perduri en nosaltres
disfressat de passat.
Em fas rumiar molt, Carme. Aquest present disfressat de passat sempre és millor que un passat disfressat de present...
EliminaDesprés de la tarda ve la nit. I quan obres els ulls és un bell matí.
ResponEliminaA la meva tarda ja no li espera cap més matí, Xavier. Però les postes de sol són tan maques...
Elimina"El present fugisser, / ple de sentors de tarda". Que bonic, Helena. Els teus versos tenen la virtut de fer arribar aire fresc fins i tot en dies poc propicis. El passat només es pot retenir (sovint edulcorat) en els records i els somnis, i el present se'ns enfuig... "Ayer se fue, mañana no ha llegado; / hoy se está yendo sin parar un punto; / soy un fue y un será y un es cansado". Un poema molt bo, i la rèplica de la Carme no hi desmereix gota. Gràcies!
ResponEliminaRamon,
EliminaA tu t'agrada, però a Relats en català costa que me'l votin!
Tanca cadenat
ResponEliminael temps rodó del passat.
Vol sortir del llac
de vidre que el deixa
entre les tres agulles.
qui sap si...
El temps a vegades es troba empresonat en aquestes agulles de les quals parles.
Elimina