divendres, 16 d’abril del 2021

Un quadre abstracte


PENN, Irving Mouth (for l'Oréal) 


Un quadre abstracte
per als qui tenen por
de la natura.
Aquests no són els llavis
que tu mai besaries.
Publicat per a

15 comentaris:

  1. sa lluna16 d’abril del 2021, a les 19:57

    Dues negacions... contradictori i molt curiós.

    Aferradetes.


    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals16 d’abril del 2021, a les 20:41

      sa lluna,
      És una sola negació, que inclou el no i el mai, com se sol fer en català. Però també és la negació dels que tenen por de la natura! Et referies a això?

      Elimina
    2. sa lluna17 d’abril del 2021, a les 13:22

      Em va confondre les dues en una, per aquí no es fa.
      Aclarit!

      Elimina
    3. Helena Bonals17 d’abril del 2021, a les 14:21

      D'acord, sa lluna!

      Elimina
  2. xavier pujol16 d’abril del 2021, a les 21:32

    Una de les pinzellades de la fotografia sembla de xocolata, una altra de maduixa...
    Una abstracció que podria ser figurativa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals16 d’abril del 2021, a les 21:35

      Sí, Xavier, té una part de figuratiu, els llavis, però la pintura s’emporta tot el protagonisme.

      Elimina
  3. Carme Rosanas16 d’abril del 2021, a les 22:13

    Tens raó, no ho són. No són per besar, només per mirar ... les abtraccions ja ho tene això.

    Molt ben trobat i molt encertat el teu poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. bhospitaletts17 d’abril del 2021, a les 10:30

      Moltes gràcies, Carme, és el primer que se'm va acudir, en aquest cas. Hi ha fotos que ja sé el que en vull dir des de la primera mirada.

      Elimina
    2. Helena Bonals17 d’abril del 2021, a les 12:17

      Uf! M'ha sortit amb el nom de la feina! Tenia obert el Drive.

      Elimina
  4. artur17 d’abril del 2021, a les 13:49

    Jo mai mai besaria aquests llavis...! :)
    A qui no li encanta la bellesa de la natura ?.
    Bon cap de setmana !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals17 d’abril del 2021, a les 14:22

      Artur,
      A mi em fa por la natura, cadascú per on l'enfila!

      Elimina
  5. KRT7 de maig del 2021, a les 22:10

    A mi no em fa por la natura, però comprenc que Josep pla s'estimés més un hort o un camp llaurat abans que una selva feréstega. L'abstracció de vegades m'incita a pensar, però no pas a besar... Soc més de besar coses concretes. Bon poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals10 de maig del 2021, a les 18:38

      A mi sí que em fa por la natura. Cadascú per on l'enfila.

      Elimina
  6. Anònim5 de setembre del 2023, a les 13:12

    Ferits els llavis,
    els hi neixen unes flors,
    de sang els pètals
    pinten els nostres petons.
    Dolça escalfor.

    qui sap si...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals7 de setembre del 2023, a les 11:14

      M'agrada molt el que t'ha suggerit la imatge, més que no el meu poema.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)