divendres, 9 d’abril de 2021

Rosada




En la rosada,
l'E.T. l'extraterrestre
s'hi reflecteix.
El que és inabastable
cap dins les teves mans.

8 comentaris:

  1. És espectacular aquesta foto. No sé si m’agradaria més ser qui l'ha fet o ser qui vola dins de la foto.

    M'agrada molt el final del poema. Els dos últims versos.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme,
      Penso que quan abraces algú que estimes amb les dues mans també estàs retenint l’inabastable...

      Suprimeix
    2. Millor encara, sabent la teva pròpia interpretació!

      Suprimeix
  2. "L'inaccessible étoile", o "the impossible dream"... En la poesia i en el món interior, com en els somnis, tenim accés a tot, tenim la felicitat a les mans. En el món real, cal lluitar cada dia i suar de valent i no sempre reeixim, però sempre val la pena provar-ho i no rendir-se mai: "nunca digas: No puedo más y aquí me quedo".

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ramon,
      M'agrada molt la teva interpretació. Jo només m'he inspirat en "la nit/ estrellada d'un vers" de Margarit...

      Suprimeix
  3. Una foto excel·lent.
    També m'agraden molt el teus dos darrers versos. Ho diu tot.

    Aferradetes, Helena.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Sa lluna. Només amb aquests dos versos es pot fer tot un poema!

      Suprimeix