Hi ha cors tan encesos que quan creixen es fan estels.
(Carme Rosanas dins Col·lecció de moments)
Hi ha persones que estimen tant que quan es fan grans es converteixen en poetes.
(Helena Bonals)
Hi ha cors tan encesos que quan creixen es fan estels.
(Carme Rosanas dins Col·lecció de moments)
Hi ha persones que estimen tant que quan es fan grans es converteixen en poetes.
(Helena Bonals)
Poetes i estels fan una gran conjunció, superior a la que hi ha entre Júpiter i Saturn.
ResponEliminaSí, Xavier, poesia i estels, la nit, van sempre junts.
EliminaHi ha poetes, que creixen tant com les heures, omplint els cors de poesia...
ResponEliminaBones festes, Helena ;)
Que maca la comparació amb les heures, Artur!
EliminaMolt ben trobades les dues.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Gràcies, sa lluna!
EliminaHi ha persones que estimen tant, que llueixen en la distància, com els estels.
ResponEliminaGràcies, Helena!
Molt maco, Carme!
EliminaHi ha artistes que de les coses més petites, senzilles i properes en saben crear espurnes de claror, que poden il·luminar, com estels, la foscor per on els altres anem a les palpentes. Gràcies a totes per la vostra poesia, i bon any!
ResponEliminaBon any, Ramon, però tu també ets un estel!
EliminaGràcies! En tot cas, un estel molt fugaç... Però en fi, aguantarem el que duri!
EliminaEstima el vers
ResponEliminaperquè és estimar-la
i el vers li diu.
qui sap si...