Crec-crec-crec-crec-crec-crec-crec-crec-crec-crec-crec-crec-crec...(s'allunya)
Molt original, Xavier!
Ni es pot, ni volem deixar-lo enrere, el bagatge... l'hem d'assumir del tot. I és una sort que sigui així.
Carme,sense memòria no puc viure, que diu la cançó.
I tant! I a mesura que hom es fa gran, el bagatge és més feixuc, i a alguns ens costa molt de desempallegar-nos de les andròmines inútils que un dia ens van motivar.
Jo no em vull desfer del passat que ho ha estat tot a la meva vida.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Crec-crec-crec-crec-crec-crec-crec-crec-crec-crec-crec-crec-crec...(s'allunya)
ResponEliminaMolt original, Xavier!
EliminaNi es pot, ni volem deixar-lo enrere, el bagatge... l'hem d'assumir del tot. I és una sort que sigui així.
ResponEliminaCarme,
Eliminasense memòria no puc viure, que diu la cançó.
I tant! I a mesura que hom es fa gran, el bagatge és més feixuc, i a alguns ens costa molt de desempallegar-nos de les andròmines inútils que un dia ens van motivar.
ResponEliminaJo no em vull desfer del passat que ho ha estat tot a la meva vida.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina