CASTRO PRIETO, Juan Manuel Carretera de Cespedosa 1987
Aquest deixant
de llum en el camí,
una certesa.
Origen i destí
mai s'han assemblat tant.
Origen i destí.I la bellesa en el recorregut.
La bellesa en les teves paraules, Xavier!
El camí com un reflex d'allò que ens il·lumina...
Molt ben trobat, Carme. La vida com a reflex de l'art, tan com es pugui.
A mi em neguiteja la solitud d'aquest camí. El veig més unidireccional, de l'espectador cap a l'infinit, i no a l'inrevés, de qui espera en va que algú tregui el cap al fons i se t'acosti des de la llunyania. Ja veus que el poema s'apodera de mi.
Jo l'he fet més optimista, doncs, el poema, Ramon.
Pinta la pluja un camí a la lluna que deix son rajos al terra de rosadamullat. Pluja, rosada!qui sap si...
Origen i destí.
ResponEliminaI la bellesa en el recorregut.
La bellesa en les teves paraules, Xavier!
EliminaEl camí com un reflex d'allò que ens il·lumina...
ResponEliminaMolt ben trobat, Carme. La vida com a reflex de l'art, tan com es pugui.
EliminaA mi em neguiteja la solitud d'aquest camí. El veig més unidireccional, de l'espectador cap a l'infinit, i no a l'inrevés, de qui espera en va que algú tregui el cap al fons i se t'acosti des de la llunyania. Ja veus que el poema s'apodera de mi.
ResponEliminaJo l'he fet més optimista, doncs, el poema, Ramon.
EliminaPinta la pluja
ResponEliminaun camí a la lluna que
deix son rajos
al terra de rosada
mullat. Pluja, rosada!
qui sap si...