diumenge, 6 de setembre del 2020

Plovisqueig


CAILLEBOTTE 
Carrer de París en un dia de pluja 1877

Compartir una vida
és una metonímia
quan comparteixes
un paraigua gris.
Aquest et protegeix
de la intempèrie
igual que ho fa l'art.
Els dies de pluja
poden ser molt bells,
dignes de ser pintats.
Com aquest reflex 
del cel en les llambordes.

Publicat per a

7 comentaris:

  1. Carme Rosanas6 de setembre del 2020, a les 23:59

    Plou i diu que continuarà plovent aquests propers dies... mirarem de trobar reflexos de cel ja sigui a les llambordes, als bassals... o on sapiguem trobar-los

    ResponElimina
  2. KRT7 de setembre del 2020, a les 23:00

    Joan Margarit parla sovint de la "intempèrie moral", i en efecte, la poesia, l'art, pot ser un paraigua que ens ajudi a suportar-la, mentre no diluviï... A mi m'encanten els dies plujosos, potser per algun record d'infantesa custodiat al fons del fons de la memòria oculta. Qui sap?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals11 de setembre del 2020, a les 15:45

      Ramon,
      a mi m'agrada la pluja com a excepció, no com a Anglaterra on prou pràcticament sempre.

      Elimina
  3. xavier pujol8 de setembre del 2020, a les 21:48

    La pluja fa reviure la natura. I nosaltres en formem part.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals11 de setembre del 2020, a les 15:46

      Xavier,
      vols dir que la pluja ens fa reviure també a nosaltres?

      Elimina
  4. qui sap si...26 de setembre del 2023, a les 18:49

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)