divendres, 30 d’octubre del 2020

Segona alba


 ROSANAS, Carme dins Col·lecció de moments


El groc és llum
i ens omple les ninetes.
Ben prest s'apaga.

L'ombra d'agost
encara reverdeja.
Fred de tardor.

Aigua d'octubre
que fresa els meus camins.
Torna a la llera.

Carme Rosanas


Novembre ofega.
Anhelo el pas de puça.
Ardor que dorm.

Helena Bonals
Publicat per a

6 comentaris:

  1. Carme Rosanas30 d’octubre del 2020, a les 21:19

    Moltes gràcies, Helena, per compartir el meu post!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. KRT2 de novembre del 2020, a les 13:09

    Jo en resto admirat, del que sou capaces de suggerir totes dues, amb uns breus versos ben pensats i amb una imatge no menys suggeridora. Uns raigs de llum que donen vida a uns capvespres massa sovint desesmats. No pareu, si us plau!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals2 de novembre del 2020, a les 13:35

      Moltes gràcies, Ramon! La Carme sempre em guanya, però.

      Elimina
  3. qui sap si...21 de setembre del 2023, a les 22:10

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals25 de setembre del 2023, a les 17:57

      Abans "de dormir", dormir com a imatge de l'hivern, m'embadaleix. El pas de puça comença amb ell.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)