Les alegries i les tristeses són passatgeres... Ens sembla que les tristeses duren més, i segurament és així, però al capdavall el que quedem som les persones, enriquides de les experiències viscudes, alegres o tristes. I l'art, per ajudar-nos a sobreviure a la "intempèrie moral", que diu Margarit.
El floquet es fongué. Les idees persisteixen.
ResponEliminaLes idees que trenquen amb tot són les que persisteixen més, Xavier.
EliminaLes alegries i les tristeses són passatgeres... Ens sembla que les tristeses duren més, i segurament és així, però al capdavall el que quedem som les persones, enriquides de les experiències viscudes, alegres o tristes. I l'art, per ajudar-nos a sobreviure a la "intempèrie moral", que diu Margarit.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUna al mig com l'illa del tresor, com la que destaca per sobre de les altres.
ResponElimina