 |
| BIGAS, Joan Tall dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
No puc "compartir" res
amb tu ni ningú.
Si et dono la meva mitja taronja,
em quedo sense mitja taronja.
Però, si escric un poema,
amb la teva lectura te'l pots fer teu.
O, al capdavall, sols romandrà
en la meva torre de vori.
La interpretació també
deu ser la mitja taronja
del qui crea.
La més àcida i dolça.
Que qui llegeixi els poemes s'alimenti o es refresqui del seu suc. Però que no intenti apropiar-se de la meitat de la seva autora.
ResponEliminaXavier,
Eliminamolt ben trobat!
Ja saps que comparteixo això que dius, que el lector d'un poema se'l pot "fer seu" d'una manera molt més potent que no pas una obra d'art plàstica, o una música, que ens poden emocionar però difícilment ens posseeixen (per bé que, en alguns casos, també). I aquesta recreació pot ser, al seu torn, un "feedback" per al creador, tot i que potser no ho sabrà mai, només pot aspirar a imaginar que sigui així. Bernat Metge deia que la literatura li permetia "parlar" amb els clàssics antics, però aquest "diàleg" és només unidireccional. Ara bé, hi ha autors clàssics que explícitament aspiraven a deixar empremta en les generacions futures, i d'aquesta manera la mitja taronja es complementa en les dues direccions.
ResponEliminaMolt i molt ben explicat, Ramon!
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSobre "i sents la soledat/ que no et deix gaudir" en el meu cas no és pas veritat.
ResponElimina