diumenge, 28 de juny del 2020

Tot alhora

MICOLAU, JJ Focha común
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


Trepigs de prosa,
versos que em fan volar,
arran de l'aigua.

Helena Bonals


Després del vol,
submergida en un núvol,
tasto el silenci.

Carme Rosanas
Publicat per a

9 comentaris:

  1. xavier pujol28 de juny del 2020, a les 23:45

    Demà: arran de núvols.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas29 de juny del 2020, a les 17:18

    Després del vol,
    submergida en un núvol,
    tasto el silenci.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals29 de juny del 2020, a les 18:56

      Carme,
      "vol" i "núvol" són un bon joc de paraules! Es referirien al mateix.
      Ja te l'he publicat!

      Elimina
    2. qui sap si...27 de setembre del 2023, a les 0:08

      Cauen les gotes
      del cos moll per fer núvols
      i viure silent.

      Elimina
  3. KRT23 de juliol del 2020, a les 19:01

    M'agraden molt, els vostres versos complementaris. Que sovint volen molt enlaire, també. Segui així, que els lectors en gaudim. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals23 de juliol del 2020, a les 22:10

      Sí, a vegades volen, d'altres es mantenen arran de l'aigua, els meus versos.

      Elimina
  4. qui sap si...27 de setembre del 2023, a les 0:02

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals1 d’octubre del 2023, a les 11:58

      Les paraules volen; els versos que són més elevats, naveguen, semblen paradoxes, hauria de ser el contrari.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)