 |
| MIGURANA Tempus fugit dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
El cronòmetre pot avançar,
però el meu vell rellotge
s'ha aturat al final de la infantesa.
La meva poma es pot podrir,
però abans ha conegut la felicitat,
i ho mesura tot en relació a ella,
ho mesura tot en versos.
I, per decadent que arribi a ser,
el meu interior verdeja.
I, per decadent que arribi a ser,
el meu interior verdeja.
El temps hi es present en tots els nostres dies.
ResponEliminaBona setmana ;)
Artur,
Eliminael temps, i l'espai, són presents en el meu record.
Bona setmana!
Quan tenim una bona mesura per mesurar i hem conegut la felicitat, sempre ens en queda alguna cosa a dins. Bravo, Helena!
ResponEliminaCarme,
EliminaTots els somnis que la vida s'ha anat quedant, que diu Margarit, els relaciono amb el primer, sempre.
Gràcies!!!
Els poemes són el teu rellotge.
ResponEliminaLes minuteres, com els versos, exterioritzen una activitat interior.
Els versos són la manifestació de la meva vida interior, exacte, Xavier.
EliminaUn poema excel·lent partint d'una imatge molt suggeridora. El temps real és inexorable, però el temps del nostre rellotge interior pot anar endavant o enrere i deturar-se on li plagui: en el punt del record més entranyable, des d'on puguis prendre la mesura (i qui millor que tu, que ho fas en versos!) de totes les coses. Mentre la vida interior verdegi, hi haurà una flama creativa que desitjo que perduri molts anys tan intensa.
ResponEliminaAquesta imatge m'ha arribat al cor, Ramon!
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAquest "que els meus ulls devorant-ho tot" sí que és com quan comentes els meus poemes amb més poemes.
ResponElimina