M'agrada molt la imatge, molt suggeridora, i el poema que t'ha revelat.Un llevíssim contacte amb la realitat, més una mica de sensibilitat (visual, sonora, tàcil...) i ja n'hi ha prou perquè l'instant fugaç es faci perdurable en l'art. Quina sort en tenim, els que en podem gaudir.
M'agrada molt, Helena.
ResponEliminaEl final és genial "res que perduri tant com aquest deixant".
Moltes gràcies per participar. Poso l’enllaç al meu post!
Carme,
EliminaN'aprenc de tu, ets un bon model!
Quan llegeixes "deixant" la ment ho tradueix per instant. Com si escriguessis en estèreo.
ResponEliminaXavier,
Eliminaaixò que dius és genial! L'instant i el deixant estan units en una mena de metonímia.
Helena només dir-te que m'agrada
ResponEliminaMoltes gràcies, Alfonso!
EliminaDeixant bellesa de nou, Helena ! :)
ResponEliminaArtur,
EliminaI tu reflectint-la, la bellesa!
Em fa molta il.lusió que la meva imatge t'hagi inspirat aquestes paraules poétiques tan plenes de sensibilitat!!
ResponEliminaTot un regal...Gràcies.
Montse,
EliminaÉs que la teva imatge és molt potent!
M'agrada molt la imatge, molt suggeridora, i el poema que t'ha revelat.Un llevíssim contacte amb la realitat, més una mica de sensibilitat (visual, sonora, tàcil...) i ja n'hi ha prou perquè l'instant fugaç es faci perdurable en l'art. Quina sort en tenim, els que en podem gaudir.
ResponEliminaQuina sort tinc jo dels meus lectors!
EliminaMolt suggerent el teu poema que convida a anar molt enllà, mar endins, qui sap!
ResponEliminaLaura,
Eliminamar endins, seguint el deixant, i tant!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina"En el darrer instant/ que es perd del somni" em fa pensar en una posta de sol. Jo també "encara visc el somni"!
ResponElimina