Guarden la seva personalitat.... que no vol dir, no acceptar la de l'altre.Salut :)
Sí, Artur, d'això en diuen intel·ligència emocional, n'he fet un curset a la feina.
Quins colors més bonics, encara que siguin diferents. I que bé que queden l'un al costat de l'altre... A vegades també passa amb les persones. Només a vegades
Carme,Aquests colors són un el contrari de l'altre, però es complementen molt, és veritat! Però el ciment entre tots dos hi és...
La distància adequada, en dic jo, d'aquest ciment... Pot ser curta o infinita.
Que misteriós, això que dius, Carme!
Postures irreconciliables?
Crec que sí, XeXu. El que jo cerco en les relacions no és el que hi cerquen els altres.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Rodó, rodó, aquest poema, qui sap si...! Molt ben trobat el "Puja i baixa/ com una persiana" i "el pretèrit sentiment/ que sempre ens separa", el passat que encara ens condiciona.
Guarden la seva personalitat.... que no vol dir, no acceptar la de l'altre.
ResponEliminaSalut :)
Sí, Artur, d'això en diuen intel·ligència emocional, n'he fet un curset a la feina.
EliminaQuins colors més bonics, encara que siguin diferents. I que bé que queden l'un al costat de l'altre...
ResponEliminaA vegades també passa amb les persones. Només a vegades
Carme,
EliminaAquests colors són un el contrari de l'altre, però es complementen molt, és veritat!
Però el ciment entre tots dos hi és...
La distància adequada, en dic jo, d'aquest ciment... Pot ser curta o infinita.
EliminaQue misteriós, això que dius, Carme!
EliminaPostures irreconciliables?
ResponEliminaCrec que sí, XeXu. El que jo cerco en les relacions no és el que hi cerquen els altres.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaRodó, rodó, aquest poema, qui sap si...! Molt ben trobat el "Puja i baixa/ com una persiana" i "el pretèrit sentiment/ que sempre ens separa", el passat que encara ens condiciona.
ResponElimina