diumenge, 28 de juny del 2020

Tot alhora

MICOLAU, JJ Focha común
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


Trepigs de prosa,
versos que em fan volar,
arran de l'aigua.

Helena Bonals


Després del vol,
submergida en un núvol,
tasto el silenci.

Carme Rosanas

9 comentaris:

  1. Després del vol,
    submergida en un núvol,
    tasto el silenci.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      "vol" i "núvol" són un bon joc de paraules! Es referirien al mateix.
      Ja te l'he publicat!

      Elimina
    2. Cauen les gotes
      del cos moll per fer núvols
      i viure silent.

      Elimina
  2. M'agraden molt, els vostres versos complementaris. Que sovint volen molt enlaire, també. Segui així, que els lectors en gaudim. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, a vegades volen, d'altres es mantenen arran de l'aigua, els meus versos.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Les paraules volen; els versos que són més elevats, naveguen, semblen paradoxes, hauria de ser el contrari.

      Elimina