De vegades els poetes (com els polítics) fan volar coloms, però està bé que el que els llegeix (o els pateix) toqui de peus a terra. Si l'abric era la forma, la lectura correcta ha de saber copsar el fons. A mi la primera versió ja m'agradava, però també m'agraden els poetes que, com Carner, repensen i reescriuen la seva obra, perseguint sempre la perfecció. Gràcies, Helena.
Manes tu, Helena.
ResponEliminaUn altre punt de vista. Un altre punt poètic.
Gràcies, Xavier. Ja ho faig a vegades, de reescriure un poema. També s'ha de poder fer!
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDe vegades els poetes (com els polítics) fan volar coloms, però està bé que el que els llegeix (o els pateix) toqui de peus a terra. Si l'abric era la forma, la lectura correcta ha de saber copsar el fons. A mi la primera versió ja m'agradava, però també m'agraden els poetes que, com Carner, repensen i reescriuen la seva obra, perseguint sempre la perfecció. Gràcies, Helena.
ResponEliminaRamon,
EliminaJo no cerco la perfecció, només estar contenta amb mi mateixa!
Això deu ser la perfecció. Che più cercando io vo?
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDeixes el teu barret o te'l treus?
ResponElimina