Poema visual meu
Aquest poema visual és com un oxímoron en poesia convencional, i
això es reflecteix en el seu títol. Són dos elements contradictoris
posats de costat, però amb la peculiaritat que s’assemblen molt al
mateix temps. És el que s’anomena en llatí Discordia concors,
concordia discors (discòrdia harmoniosa, harmonia discordant),
“dues expressions llatines que sintetitzen la idea de l'harmonia
sorgida del contrast”, que es diu a la xarxa. L’esponja del poema té el
mateix color i aspecte del formatge amb forats que l’acompanya, i
alhora és un element totalment diferent. Que pot fer pensar en quan
l’eixutesa, l’aspror de la vida s’envolta d’una capa de tendresa. És una
idea que vol ser senzilla però impactant alhora.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada