Poema visual meu
Aquest poema visual és com un oxímoron en poesia convencional, i
això es reflecteix en el seu títol. Són dos elements contradictoris
posats de costat, però amb la peculiaritat que s’assemblen molt al
mateix temps. És el que s’anomena en llatí Discordia concors,
concordia discors (discòrdia harmoniosa, harmonia discordant),
“dues expressions llatines que sintetitzen la idea de l'harmonia
sorgida del contrast”, que es diu a la xarxa. L’esponja del poema té el
mateix color i aspecte del formatge amb forats que l’acompanya, i
alhora és un element totalment diferent. Que pot fer pensar en quan
l’eixutesa, l’aspror de la vida s’envolta d’una capa de tendresa. És una
idea que vol ser senzilla però impactant alhora.

Com dues imatges
ResponEliminaque semblen bessones,
com dos paraules
amb les mateixes lletres
desordenades,
com dos arbres del mateix bosc.
Dues onades que venen
i semblen que se’n van
de la mateixa mar.
Dos núvols que el vent
fa dansar passos a diferent nivell.
Dicotomies absents
en pareguts inversemblant.
La repetició del silenci,
la llum dins la foscor.
El so reverberant
d’un eco callat.
Repeticions que s’assemblen
sent diferents.
qui sap si,
EliminaM'agrada molt, sobretot la introducció i la conclusió del teu poema. Com la part de dalt i la de sota del meu poema visual.
Molt bona idea.
ResponEliminaM'has fet engrandir la foto perquè em semblava una esponja mullada només per una part. Desprès ho he vist, ho he llegit i ho entès.
Aferradetes, Helena.
Paula,
EliminaHi ha qui no l'entén gens, per això l'explico a sota.
Quina bona idea, aquest poema visual... fa somriure, perquè realment s'assemblen tant!
ResponEliminaAmb avidesa, em menjaré la tendresa .
I amb fermesa em rentaré l'eixutesa.
Molt bo, Carme! Sí que és com un acudit, aquest poema visual.
EliminaUn poema visual molt ben fet, conceptualment i artísticament.
ResponEliminaCompte quan el desmuntis, que no rentis els plats amb el formatge i et facis un entrepà amb el fregall...
Xavier,
EliminaMoltes gràcies, aniré amb compte!