dissabte, 17 de setembre de 2011



GENOVÉS, Pablo, Iris, imatge extreta de la xarxa

Com l'instant en què una bala travessa el canó de la pistola: així ve a resumir Margarit les nostres vides al poema Túnel. O sigui, que aquesta nostra vida seria com travessar un túnel, amb la bala de l'ànima carregada de colors, el sentiment, i amb la màxima il·luminació possible, el que seria la raó.

19 comentaris:

  1. Reconec que em fa respecte la velocitat.
    Però m'agraden molt els túnels: sobretot els foscos.
    PS: el semàfor hi és sobrer.

    ResponSuprimeix
  2. L'hermeneuta encara s'avorreix?
    Digues-li que la necessitem per al dia 4 d'octubre.

    ResponSuprimeix
  3. Jordi: molt bo el detall dels semàfors! És el que faltava per observar. Túnels foscos: va a gustos!

    L'hermeneuta espera poder venir el 4 d'octubre. Des de L'Hospitalet hi ha molt bon transport. És a les 19h?

    ResponSuprimeix
  4. Uf! Tenia previst de demanar o mig dia o tot el dia de festa, però serà complicat. Sí que és una hora insòlita.

    ResponSuprimeix
  5. Si no poguessis venir, ja et vindrem a veure un dia a la biblioteca. Durant el curs, el meu fill s'està a l'Hospitalet.

    ResponSuprimeix
  6. M'agraden els túnels, anticipen desigs íntims. El semàfor, als meus, sempre està en vermell, però me'l salto.

    ResponSuprimeix
  7. Jordi: Uf, quin descans! És que ho veig difícil, tot plegat. Tornar de baixa i agafar festa... En tinc per unes dues setmanes mínim o màxim, ja ho veus que just em ve.

    cantireta: jo he hagut de passar per un túnel molt dur fins on sóc ara, i no hi vull tornar sota cap pretext. El túnel il·luminat i de colors, si us plau.

    ResponSuprimeix
  8. No pretenia ofendre't, Helena, per res del món. Era un comentari sobre l'erotisme. Em sap greu que hagis passat per aquest túnel, i no vull que ho tornis a passar malament.
    Sort en tenim dels artistes, la vida sense art és molt sosa. Els túnels de colors, com a la foto, perquè sigui bona l'entrada i la sortida. Em perdones?

    ResponSuprimeix
  9. No pateixis, Helena.
    De seguida que pugui et vindré veure a la biblioteca. I et portaré un dels meus llibres perquè el pugueu tenir allà. I perquè el tinguis tu, com vulguis.
    PS: els semàfors continuen cridant-me molt l'atenció.

    ResponSuprimeix
  10. Sí, Jordi, els semàfors en vermell, cal tenir paciència fins que es posin verds!

    ResponSuprimeix
  11. m'ha sorprès molt aquesta imatge, m'ha recordat tant.. la pintura del pare de l'artista en Joan Genovés.. un artista que admiro y m'encanta sobretot pels colors que utilitza!

    ResponSuprimeix
  12. lolita: a mi també em sorprèn molt aquest fantàstic en el quotidià, la barreja de fotografia i pintura d'aquest autor. Del qual és la segona imatge que en penjo.

    ResponSuprimeix