dijous, 15 de setembre de 2011



JASON MARTIN, Django As yet untitled (Alizarin Violet). Imatge extreta de la xarxa.

Hi ha qui diu que, en art, el més important és la forma, no pas el contingut. Aquesta pintura és tota pintura, massa pictòrica, gestualitat, i no té títol, encara, només el color violeta. Estèticament és tan agradable com ho pugui ser una pintura renaixentista: són dues coses diferents i ja està. És plaer estètic, però també és plaer sensual, fixeu-vos que s'assembla a un gelat de fruites del bosc. És una abstracció perfectament decorativa.

17 comentaris:

  1. Plaer estètic i plaer sensual. Tot plegat, molt agradable i bellament desendreçat. Com en el post anterior, que no m'has donat temps a comentar.
    Conclusió: o fas vacances o estàs a punt de fer-ne.

    ResponSuprimeix
  2. Jordi: estic de baixa i m'avorreixo! Quan trigueu una mica a contestar tinc cabòries, penso que no ho he fet bé.

    Moltes gràcies, com sempre.

    ResponSuprimeix
  3. Jo la tindria a la nevera, com un iogurt massa gelat! M'encanta, igual acabo llepant-la! :-)
    No pensis tant, Helena, t'ho diu una que ja ha sigut a cal Cabòries dos cops. Abraçades!

    ResponSuprimeix
  4. Un cantiret d'aigua sempre refresca. I amb raó. Boing.

    ResponSuprimeix
  5. Quin color i quina textura tan atractives...saps a què em recorda? A la plastilina aquella de Play Doh...em venen ganes de tocar-la!

    I espero que sigui el que sigui el que et fa estar de baixa, et recuperis ben aviat!!

    Avui estàs prolífica, dos posts en un mateix dia!

    ResponSuprimeix
  6. Jordi: els vostres comentaris sí que refresquen, boing.

    Barcelona: a mi em recorda un post recent: http://dallobelldallosublim.blogspot.com/2011/09/creed-martin-work-no.html

    No serà res, amb una mica de plastilina, de descans!

    ResponSuprimeix
  7. Com frapa la intensitat de la saturació del seu color, m'agrada, em transmet una vitalitat extenuant i còmode. És per tenir-la a casa.

    Miraré més sobre l'obra d'aquest artista.

    Gràcies per l'apunt, per fer-me'l conéixer.

    Bon dia, wapa!

    ResponSuprimeix
  8. Sí, Gemma, és un lloc on descansar la vista! Tot i que la imatge no és de molta qualitat. Si mires a la xarxa, n'hi ha força d'aquest autor.

    ResponSuprimeix
  9. Endavant, Helena.
    Que continuï la teva inspiració.

    ResponSuprimeix
  10. S'agraeixen molt els ànims, quan el que fa mal no es veu, Jordi.

    ResponSuprimeix
  11. A aquesta velocitat, és molt difícil seguir-te!
    Espero que la baixa no sigui res...

    L’obra d’aquest artista em fa pensar en la meva passió pel color. Es pot perdre el cap per un violeta com aquest! Fa poc remenava vermells i blaus per aconseguir un color semblant. Gairebé els puc veure barrejar-se en aquesta obra (també perdo el cap pels taronja foc i els marrons terra). Potser per això comprenc aquest autor.

    ResponSuprimeix
  12. hiniare: has fet un quadre com aquest? I te l'has penjat a la paret, suposo.

    ResponSuprimeix
  13. Tinc un vestit d'aquest color, i unes arracades amb libèl·lules pintades a mà. I em queda molt bé, per cert :-)

    ResponSuprimeix
  14. És un color maco, cantireta. Que xules les arrecades en forma de libèl·lules! Són de les millors de la teva col·lecció, segur.

    ResponSuprimeix
  15. A mi m'encanta el color i les formes sinuoses...,qui vol res més?

    ResponSuprimeix
  16. Audrey: la senzillesa sol ser tan complexa!

    ResponSuprimeix